Centrada en l´estudi de l´Ars de Ramon Llull des de 1999, Ripoll ha presentat Ramon Llull. El viatger de la paraula. El llibre pretén la difícil feina de resumir el sistema d´argumentació lul·lià, l´anomenat Ars lul·lià, en poques pàgines.
Ramon Llull va escriure al llarg de la seva extensa vida més de 260 títols de temàtica diversa, emperò podem dir que la seva obra parteix d´un eix comú que vertebra la major part de les seves aportacions: convèncer els altres, fonamentalment infidels, jueus i musulmans. Explica Ripoll, que tota la vida de Ramon Llull gira al voltant de la paraula, dels textos i dels pregons, de la paraula escrita i parlada.
A diferència d´altres pensadors d´èpoques pretèrites a Llull, del missioner mallorquí conservam diversos documents i textos que el lliguen amb els seus viatges, les seves obres i les relacions que estableix. Fins i tot, conservam una autobiografia, la Vida del mestre Ramon o Vida coetània, i un posterior resum de la vida titulada Breviculum, escrita per un deixeble seu a la primera part del segle XIV amb una riquesa artística més que considerable. Aquestes i altres fonts aporten i documenten per exemple les seves meditacions a Randa on configura bona part del seu sistema filosòfic i instrumental. També, cal dir-ho, la seva singularitat argumental prové de la seva excepcional formació autodidàctica. L´autor va entrar en contacte amb l´escolàstica de l´època, però també amb mestres i personatges de diversa tipologia i formació.
El viatger de la paraula ens endinsa en l´art lul·lià; una tècnica que desenvolupa Llull, com ja havien fet altres autors i en altres èpoques per facilitar el camí del coneixement. És a dir, Ramon Llull, des de la seva conversió a la penitència pretén, per una banda, arribar a estimar i conèixer Déu i, per una altra, difondre aquest tipus de corpus i llegat per a què tota mena de persones puguin fer un recorregut semblant al seu.
A la síntesi trobarem un resum del pensament lul·lià que constata l´existència d´eixos cabdals. Per desenvolupar l´Ars, Llull utilitzà a les seves obres figures, taules i altres recursos gràfics per expressar continguts i idees. Aquest suport visual era útil per a la seva recerca del coneixement, de tal manera que configura -tot d´una- un discurs apologètic, que pretenia no només refutar idees sinó demostrar la veracitat -segons ell- de la fe cristiana.
L´aportació del missioner mallorquí també genera, si m´ho permeteu, un ´discurs estilístic a la carta´. És a dir, Llull adapta la seva formulació estilística o idiomàtica en funció del públic al qual va dirigida. Per exemple, escriu en català pels receptors que no entenen el llatí, en àrab si va dirigit als musulmans o en llatí si utilitza un llenguatge formal dirigit a eclesiàstics o nobles d´alta formació. Maribel Ripoll insisteix en la idea i suggereix que el gènere literari també s´adapta, en aquest cas, novel·la dirigida als laics i poemes, proverbis i exempla en funció d´altres destinataris.
Cal destacar també, les pàgines dedicades a la presència de l´Ars lul·lià més enllà de la seva vida, de la difusió mitjançant les càtedres lul·lianes del segle XV o els estudis i edicions més contemporànies de la Maioricencis Schola Lullista de Palma o el Raimundus-Lullus Institut de Freiburg. L´aproximació a Llull també repassa els recursos digitals i la bibliografia més fonamental. Per finalitzar, una selecció de catorze textos del missioner que configuren una gran estrena de la jove editorial mallorquina Illa Edicions.
MARIBEL RIPOLL
Ramon Llull. El viatger de la paraula
ILLA, 107 PÀGINES, 12
