Aharon Appelfeld (nascut a Romania, testimoni infantil de la Segona Guerra Mundial, i sobretot del drama viscut pel poble jueu en l´Europa suposadament moderna) exposa molts dels grans dilemes que no abandonen la vida i els pensaments dels sers humans, relacionats amb la fe, en l´esperit humà, en l´esperança. Gran relat, Adam i Thomas, editat per Cruïlla en una acurada versió catalana. L´autor, considerat un dels millors escriptors a Israel, ha assegurat en qualque entrevista que ell era massa nin per escriure objectivament sobre la seva vivència en aquells anys de discriminació i de persecució, d´extermini. Però, la preocupació pel tema no l´abandona. Ni ell vol fer-ho, tampoc. Amb la literatura potser cerca explicacions de preguntes essencials: per què?, com va ser possible? I tal vegada no hi ha encara cap resposta suficientment satisfactòria.
"La barbàrie no ens farà recular", recorda Thomas que el seu pare li deia. Professor d´institut, racional. No ens hauria de fer recular, certament. El pare d´Adam és fuster. Thomas i Adam són dos nins que les mares respectives deixen en el bosc, perquè s´hi ocultin i escapin de l´encalç dels soldats alemanys. Tenen uns nou anys. Es troben. Han de sobreviure. Ho fan junts. Mengen cireres, pomes, maduixes... Una nina, companya d´escola, en aquest cas deixada a càrrec d´un pagès violent, els dóna quan pot un tros de pastís, un tall de formatge... Ells ajuden els jueus fugitius que passen adesiara sota l´arbre en el qual hi han fet un amagatall, com un niu. El senyor Brawermann, per exemple, el professor de música, i altres. Un pagès bon home els ajuda també. Hi ha bondats manifestes i inesperades que equilibren el Gran Mal insinuat en uns trets de fusell oïts en el bosc, en les persones que en fugen, en les al·lusions al gueto, en uns somnis quasi sempre tristos de Thomas que Adam interpreta positivament, en les intuïcions i qüestions dels dos nins. Tornam al "per què" i al "com és possible"... Adam i Thomas saben que l´exèrcit rus vendrà aviat. El que passarà després, ja no es conta.
El relat ens parla de l´amistat ferma i sincera amb què els dos caràcters es complementen. Dels aprenentatges mutus. El lector trobarà molts ensenyaments en els diàlegs aparentment ingenus d´Adam i Thomas. Comenta, el primer: "Si t´agrada veure com l´aigua [d´un rierol] flueix, aleshores t´agradarà mirar un gos dormit". És la resposta que dóna a la pregunta de Thomas: "El meu pare diu que hem d´aprendre de totes les coses. Però, que es pot aprendre de l´aigua". I què es pot aprendre de la por? Una qüestió sobre l´edició, d´altra banda i com hem dit, molt bona: l´editor senyala que el llibre és per a lectors juvenils. I en la pàgina web de l´editorial és marca una edat mínima: 12 anys. No. Ens negam a acceptar aquesta qualificació, aquestes restriccions que provenen de prevencions didacticistes errònies (al nostre parer). Que el llegesquin els infants, també. I els adults. Però, sobretot, els infants que vulguin i puguin llegir-lo.
AHARON APPELFELD
Adam i Thomas
CRUÏLLA, 128 PÀGINES, 8,90 €
