Dins les tasques dels professors universitaris hauria d´estar no solament la investigació i l´anàlisi de les fonts històriques dedicats a un reduït cercle de connesseurs, sinó també la creació de síntesis i obres d´alta divulgació dedicades a un públic ample, no especialitzat, però àvid de coneixements històrics malgrat que aquestes darreres siguin poc valorades de cara a certes avaluacions universitàries. L´obra que ens presenta Rafael Narbona Vizcaíno neix amb la vocació de dirigir-se a un públic específic, els dels estudiants universitaris, però també a tots aquells interessats en la història medieval.
L´autor es dol de l´escàs interès dels historiadors valencians, catalans i mallorquins per l´estudi dels que anomena «regnes occidentals» de la Península Ibèrica, però només pel que fa a la historiografia valenciana hem de destacar, entre els medievalistes, les importants contribucions del Dr. Paulino Iradiel, penso per exemple en la seva contribució sobre la «Crisis medieval» publicada a la Historia de España, coordinada per Antonio Domínguez Ortiz, l´any 1988, i, entre els modernistes, la figura d´Ernest Belenguer amb les seves obres Fernando el Católico, publicada en 1999, i La Corona de Aragón en la monarquía hispánica, publicada l´any 2001.
La naturalesa del seu treball queda palesa tant en la presentació com en l´estructura de l´obra, i en la seva organització. El llibre, de més de 400 pàgines, es presenta amb un format de llibre de butxaca sense il·lustracions, però amb una portada significativa, la d´un mapamundi medieval, on es rubriquen les interrelacions dels regnes ibèrics amb l´Europa i l´Àfrica mediterrànies. Una redacció acurada i un tipus de lletra clara i de bon tamany fan del llibre una obra atractiva per al lector.
L´estructura de l´obra s´adapta al disseny conceptual establert per l´autor en el prefaci. No es tracta d´una història d´Espanya a l´Edat Mitjana, sinó d´una història dels regnes ibèrics de l´Edat Mitjana, no es tracta només d´una història del cristianisme sinó també dels musulmans, l´autor afirma al respecte que «ni l´Edat Mitjana peninsular ni l´hispànica es poden explicar sense la presència andalusina», no es tracta d´una història homogeneïtzadora o unitària, sinó que tracta de reflectir la multiculturalitat que operava en els segles esmentats. L´obra defuig concepcions historiogràfiques exhaurides, com la història total, i se centra en l´evolució política i social dels diferents «pobles, terres i sobiranies».
Malgrat l´abast cronològic de l´obra „del segle III al segle XV„ i la diversitat d´entitats polítiques estudiades, l´autor ha articulat, de forma brillant, la matèria en nou grans blocs. El primer bloc està dedicat a la fi de la Hispània romana i al regne visigòtic, amb un espai cronològic de més de 400 anys, caracteritzar per la debilitat de les estructures polítiques i la ràpida evolució dels vincles socials. En el segon bloc s´examina la inserció del món oriental en la Península Ibèrica, entre els anys 722 i 1212, la brillantor del període califal, la inestabilitat i fallida de l´organització política dels musulmans. La invasió musulmana i la seva incompleta dominació tant de la Península Ibèrica com de les dues vessants dels Pirineus determina reaccions en regions marginals, primer a la serralada cantàbrica i poc després als Pirineus, que determinaran la formació dels primers nuclis, que és el tema del tercer bloc del llibre. La feudalització de les societats cristianes, l´expansió territorial i els conflictes pel lideratge ocupen els blocs quart i cinquè de l´obra, dedicats als segles XI-XIII. Els regnes capdavanters com Castella i la Corona d´Aragó protagonitzen els blocs sisè i setè dedicats als impactes de la crisi, als problemes institucionals, a la relació monarquia-noblesa i a les guerres civils a Castella (1465-1480) i a Catalunya (1462-1472). Els «altres» regnes com Portugal, Navarra i Granada, entre 1230 i 1516, són l´objecte del bloc vuitè, en paral·lel amb el que havia passat amb la Corona d´Aragó, Portugal inicia la seva pròpia expansió atlàntica que pren com a punt de partida la conquesta de Ceuta en 1415, malgrat que no menysprea oportunitats com la d´intentar la incorporació dinàstica de Castella durant la guerra civil de 1465-1480. Navarra, sense opcions d´expansió a la Península Ibèrica a partir del segle XI, va defugir els projectes d´absorció de Castella i de la Corona d´Aragó lliurant-se a dinasties d´origen francès; però els projectes expansionistes de França a Itàlia a finals del segle XV provocaren el conflicte amb Ferran el Catòlic, que defensava el regne de Nàpols, i la seva proposta d´incorporació de Navarra, que finalment es produí en 1512. El darrer bloc es dedica a la monarquia hispànica dels Reis Catòlics caracteritzada no sota «els principis d´un govern unitari i centralitzat» sinó que «el manteniment de les lleis, de les institucions privatives i dels àmbits d´intervenció internacional heretats del passat foren coordinats des d´una cort única amb una acció diplomàtica, eclesiàstica i bèl·lica comuna».
Mapes i genealogies
En coherència amb l´objectiu del llibre, l´obra està dotada de mapes, genealogies i documents. Un total de 20 mapes i genealogies, agrupats a la part central del llibre, ens proporcionen una visió dels territoris de la Península i del Mediterrani des de la fi de l´Imperi Romà fins a la conquesta de Granada, així com les genealogies dels reis d´Aragó, dels reis de Navarra i una genealogia sobre el parentesc de les famílies reials ibèriques a la baixa Edat Mitjana. Potser les genealogies haguessin quedat més completes amb la incorporació de les de Portugal i de Granada.
Una selecció de documents adients, insertats al llarg dels capítols, permeten al lector apropar-se a la realitat tal com la veien els contemporanis.
En definitiva, estam davant d´una síntesi brillant „amb nombroses lectures i reflexions al darrere„ d´una època clau del nostre passat. La doble condició de l´autor de professor universitari i d´investigador ha fet possible el rigor dels seus continguts i la seva amenitat expositiva.
RAFAEL NARBONA VIZCAÍNO
En l´horitzó de la Història ibèrica
AFERS, 452 PÀGINES, 22 ?
