L´edició original és de 1962, naturalment en llengua anglesa. Sempre, la literatura en llengua anglesa destinada als infants i als joves va davant, i hi ha anat. Arriba ara, 2015, l´edició en català, gràcies a l´editorial Bambú. Cal felicitar-la. Ens feia falta. Com ens fan falta tants d´altres relats escrits a l´estranger i que han modificat, passa a passa, la literatura per als nous lectors. Obres que no tenen encara traducció al català, i de vegades fins i tot no la tenen ni al castellà. Anam, doncs, endarrerits. L´obra Un replec en el temps és de Madeleine L´Engle (1918-2007), americana, reconeguda, premiada.
Dèiem que ens ha deixat inquiets. Perquè ens arriba un poc tard. El que conté no ha perdut gens de vigència: el combat entre allò que se´ns imposa i allò que cal decidir pels nostres propis mitjans, des de la nostra individualitat altruista (això, aquest sentiment col·lectiu, és clau!). No ha perdut vigència, i no obstant en la novel.la hi percebem elements que, després d´ella i potser des d´ella, altres autors i autores han tractat més recentment. I amb igual encert, o superior. És una novel.la de fantasia, sens dubte; amb un grau de ciència ficció que, naturalment, ha romàs un poc desmodada. El tema del domini ideològic uniformitzador en utopies o ucronies és freqüent a hores d´ara.
El que no ha quedat gens desmodat és la fenomenal descripció del caràcter dels tres protagonistes: Meg, Calvin i, especialment, el notable Charles Wallace, un nin diferent. Molt diferent. Els tres són dissemblants i complementaris. Els tres comparteixen temors i vivències, i sobretot: els tres estimen, s´estimen; tenen coratge. Meg, des de la seva càrrega de temors i incerteses; Calvin, des de la seva facilitat per comunicar-se amb les persones; Charles Wallace des de la diferència d´una sensibilitat estranya i des d´una infantesa capriciosa i tossuda. A tot això, cal afegir la presència d´éssers extraordinaris: les senyores Què, Qui, Qual; la Mèdium i la seva bola de vidre; el gran cervell nomenat Allò; l´home dels ulls vermells; etcètera... Afegim-hi també dos planetes imaginaris: Uriel i Camazotz. Afegim-hi la possibilitat de saltar-se les normes del temps... Viatgam a través de plecs de l´espai-temps. El llibre és ple de referències culturals i literàries: Alícia en terra de meravelles, Goethe, La tempesta de Shakespeare, Dante, refranys... Religioses. I també, d´idees matemàtiques i físiques, alguna d´elles, ara un poc desfasada, ja ho hem advertit. No hi fa res. El text es llegeix molt bé.
Els pares de na Meg i d´en Charles Wallace, els bessons germans de na Meg i en Charles Wallace, són també part de la presència, diguem-ne, humanista fonamental en la narració, en la qual, en el fons, es tracta de la permanent lluita entre la llum i la tenebra, la Cosa Fosca, que ens terroritza i que pretén convertir-nos en titelles d´un pensament únic.
MADELEINE L´ENGLE
Un replec en el temps
Traducció d´Aurora Ballester
BAMBÚ, 224 PÀGINES, 11 €
