No sé on hauríem d´anar a reclamar. Onsevulla aniria per aconseguir que retornin al nostre costat els àngels custodis. He pensat que avui potser és un bon dia per fer-ne avinent la necessitat. Els vells àngels ens han abandonat. No em digueu que no han existit mai. Cert és que de fa temps vaig començar a percebre´n l´absència. Voleu dir que els quatre ministres que acudiren a Màlaga a cantar El novio de la muerte tenien un àngel que els guiava? Han desaparegut els àngels. Si de cas et passeges pels carrers de la ciutat, t´adonaràs que ningú té un àngel que el protegeixi. Tampoc, els ministres. No sabem què ha succeït, però fa estona que els àngels han desaparegut del nostre costat.
No seria estrany que algú hagués tractat d´abusar-ne sexualment, de la manera que succeí aquell dia en què un esplet d´àngels, els més bells que mai s´hagin vist, arribà a la casa de Lot i demanaren que els deixàs romandre a ca seva, només per una nit. "Lot -digueren-, venim de molt lluny, hem travessat les teves terres, no ens donaries cobri?" I Lot va respondre: "Us podeu quedar a romandre, però tinc por que aquesta tropa d´homes desaforats que habiten al meu poble no us faci un desastre. Ara els ha pegat per encalçar els homes. Entrau a casa, però procurau que no us vegin passar". Així que aquells àngels entraren a la casa de Lot, però la dona d´aquest, que no en feia de bona i li agradava armar sarau, revelà a la gent que a ca seva hi havia una partida d´homes joves i els parlà de la seva bellesa, la qual cosa els encalentí el cap i els va encendre el desig. Era freqüent que Déu tractàs de provar la paciència dels seus profetes acollant-los a una dona punyetera i malavidosa. Així que, en fer-se de nit, aquella dona partí a avisar la gent i els informà del tipus de bestiar que tenien a casa. Els homes del poble es plantaren davant la casa de Lot i reclamaren els àngels. Però Lot, que no podia consentir que tocassin ni un cabell d´aquells als quals havia donat hospitalitat, els va fer fora i, perquè insistiren pertinaços, els va oferir les seves filles. Però aquells no volien les filles de Lot. I saltaren els murs, esbucaren la porta i entraren. Déu va encegar tots els que eren a punt d´afollar els àngels i apagà la llum dels seus ulls. Tant que, perquè no hi veien, no cessaven de pegar per les parets.
Però no sempre els àngels han tingut la forma i el cos d´un home jove, com aquells que demanaren sopluig a la casa de Lot. Isaïes conta que en va veure una multitud, els més lluminosos. Tenien sis ales. Eren els que ocupaven l´escalafó més alt de l´exèrcit. En va dir serafins. Sembla que en l´imaginari dels pobles sempre han tingut ales i plomes. I, com alguns ocells, fan la muda. D´altres els han vist com si fossin pollastres plomats, a punt de posar a l´olla, els braços petits, la cara plena de rugues com la d´un nin que hagués tornat vell molt aviat, els cabells llargs, les plomes de colors: grogues, verdes, blaves.
Però no sé on hauríem d´anar a reclamar. En aquell temps, d´això fa molts d´anys, el món era ple d´àngels. Diuen que n´hi havia cent per cada home i altres cent per cada dona. Imaginau-vos si els ministres que cantaven "el novio de la muerte" haguessin tingut cent àngels al costat, vigilants, protectors. Ens acollien a l´hora de néixer i ens acompanyaven fins a la mort. En arribar al món, se´ns assignava un àngel que ens custodiava. Des que començà el diluvi, s´han acabat els àngels. El diluvi és, bé que es pot veure, una metàfora del món que ens ha tocat. Potser, la metàfora d´una guerra imaginària que ens aboca a batre´ns en tots els fronts. Potser hem descobert que són més atractius els àngels caiguts, la qual cosa no és difícil d´entendre. "Després d´haver vist caure la neu, els sants i els àngels -assegurava Leonard Cohen fa molt de temps en una entrevista- he constatat la bellesa terrible de la llei de la caiguda dels cossos". L´amarga bellesa que sorgeix de la llei de la gravetat.
