He sentit els crits, he vist la gent furiosa i he llegit les notícies a la premsa. He vist fotografies d'homes armats de bastons i corretges apallissar els soldats enmig dels carrers i de forma arbitrària. A Turquia hi ha qui reclama el restabliment de la pena de mort. Em fa feredat només de pensar que n'hi ha que volen veure execucions. El vell instint de venjança i la set de sang reapareixen. Sis mil persones han estat detingudes, després que hagué fallat l'intent de cop d'estat. Fou durant la nit del divendres al dissabte, dia setze de juliol. El portaveu del govern ha dit que "la neteja és necessària i que continuarà, alhora que el president Erdogan calcula la possibilitat de restablir la pena de mort". Quan algú pensa en la pena de mort com a remei és que està malalt. Se'ns diu que entre els militars detinguts hi ha molts de generals i que han estat destituïts dos mil set-cents jutges. La neteja és necessària, tornen a dir des del govern. De què parlen, quan diuen neteja? És necessària, afegeixen, en nom de la llibertat i la democràcia. Quina vergonya!
Erdogan no cessa de clamar per a que la gent surti al carrer a parar els militars colpistes. Ho va fer aquella nit, quan els tancs ocupaven els ponts que uneixen les dues riberes del Bòsfor. Insisteix de bell nou: "Ocupau les places, ompliu els carrers, no us relaxeu. Un virus s'ha infiltrat a totes les institucions: a l'exèrcit, entre els jutges, a la policia. Hem de fer una neteja. Hi haurà milers de detencions, però això encara no basta". I la gent tornava a cridar: "Volem execucions". I Erdogan: "Als països democràtics, els clams de la gent no poden ser ignorats. Es debatrà allò que demana la gent al si de les institucions i farem el que sigui necessari". I segueixen dient que es tracta de protegir els drets democràtics. Volen execucions, i les volen en nom de la democràcia. Quin contrasentit!
La vella Europa ha contestat tot d'una. El ministre francès d'exteriors ha advertit que el fracàs del cop d'estat no és un xec en blanc per a que Erdogan netegi les institucions disposat a venjar-se dels seus enemics polítics. També el ministre alemany de justícia ha advertit que seria intolerable que es dugués a terme una repressió que no contribuiria a la pacificació del país, que la protecció dels drets d'un acusat és un dels fonaments de l'Estat de Dret. I el portaveu de la canceller Àngela Merkel ha afegit que "un país que restableix la pena de mort no pot esser membre de la Unió Europea". També Federica Mogherini, l'encarregada de la Política Exterior Europea, s'ha adherit a la declaració de Merkel, perquè només és Europa aquella terra on la pena de mort forma part del passat. Només és Europa allà on no és permès que l'estat pugui assassinar amb impunitat.
A vegades, els crims d'alguns dictadors i de molts de criminals de guerra són tan espantosos i tan perversos que, encara que els poguéssim matar cinquanta vegades, no pagarien el mal que han fet. Potser, hi ha personatges que no mereixen viure, però és indigne embrutar-se les mans de sang. Encara que es consideri que aquella sang és culpable. El món no serà més bell ni Turquia més habitable ni més justa, després que restableixin la pena de mort. Per això cal dir no, un no rotund. I perquè estam contra la pena de mort i contra la tortura, defensam la vida. Encara que sigui la vida d'un delinqüent, d'un errat de comptes o d'un monstre. Justament, perquè em repugna el crim, també em repugna que sentenciïn a morir qui l'ha comès. L'aplicació de la pena de mort és vergonyosa per a aquell que l'aplica. I és un insult a la civilització i a la dignitat humana. La brutalitat no ha d'estar permesa enlloc del món, ni ha d'esser legal. Ni ha de servir per defensar els valors democràtics.
