Com sona "T´estim" amb música? Quin és el so de l´amor?

Si hem de fer cas a molts especialistes, el violoncel és l´instrument que més s´acosta a la veu humana. Però a l´hora d´aplicar conceptes semàntics és un altre instrument qui agafa el relleu: l´oboè d´amore. Amb aquest nom definim un aparell el so del qual és un dels més característics de les orquestres simfòniques, que, valgui dir-ho, no sempre disposen de l´intèrpret corresponent ja que no és un instrument de repertori habitual i que poques vegades s´utilitza com a tutti.

L´oboè d´amore pertany a la família de vent/fusta i, com és lògic pensar, s´assembla al seu germà, l´oboè, aquest sí emprat de forma habitual en el sí de les formacions orquestrals.

Johann Sebastian Bach l´emprà repetidament, a cantates i altres composicions vocals però és, sobretot, en les seves obres per a instrument solista i orquestra de cordes quan el so de l´oboè d´amore ens resulta més atractiu. Són obres, no sempre originals ja que algunes d´elles són el resultat de transcripcions de concerts anteriors.

Avui vespre l´oboista Jordi Miralles acompanyat per la nostra orquestra simfònica, interpretarà un d´aquests concerts per oboè d´amore de Bach. Serà després de que la formació, dirigida en aquest cas per Alvaro Albiach, hagi encetat la vetllada amb la Simfonia número 31 de Mozart, coneguda com Simfonia París ja que fou un encàrreg de la capital francesa al compositor, per ser estrenada el dia del Corpus de 1778. És, per tant, també un cant d´amor, i gratitud a una ciutat.

I a la segona meitat, una obra de Brahms (i van tres, aquesta temporada): la seva segona simfonia, que és una altra declaració amorosa, però en aquest cas l´objecte estimat és la natura (no debades ha estat comparada a la Simfonia Pastoral de Beethoven)

Pel que fa als enregistraments d´aquestes peces que configuren el programa, podem recomanar la versió que de tots els concerts per oboè d´amore de Bach en feu Albrecht Mayer amb l´English Concert, la lectura de la integral mozartiana de Karl Bohm, i, tot i no ser fàcil de trobar, l´històric enregistrament de la segona simfonia de Brahms fet per Sergiu Celebidache amb la Munich Philharmonic Orchestra.