Llegesc a la prensa unes paraules que m´inquieten perquè no sé si sóc capaç d´interpretar-les de manera correcta: "Som a l´època dels virus mutants", diuen. Qui ho ha escrit volia que fos llegit de manera literal o hi cercava una segona intenció? No podría dir-ho, però com que sóc una mica malpensat, he cregut que la frase volia dir alguna cosa més del que diu. Sabem –així ens ho han ensenyat els biòlegs- que els virus són una mena de paràsits: infecten una cèl·lula i a partir d´aquí s´expandeixen per tota la maquinària molecular. També sabem que hi ha virus sotmesos a un procés de contínua mutació i, perquè són mutants, resisteixen als antivírics de manera fèrria. Arriben a combinar-se i a recombinar-se fins a tal extrem que, per aquesta continuada capacitat de transformació, les poblacions de virus són quasi indestructibles.
Em recorden, els virus, les paraules víric, virolai, Viridiana; però també a Viriato, cabdill de la tribu lusitana, terror dels romans als quals féu front i no permeté que s´expandissin cap a l´interior de les terres que s´integren entre el Duero i el Guadiana. Titus Livi diu que només era un pastor que es va fer soldat i que es defensava amb tot el que podía fer servir, encara que fos un caramull de pedres. Rellamps!, he dit. Ja en tenim un altre especialment hàbil en l´art de tirar pedres. A Mallorca fou una de les grans habilitats dels nostres ancestres, fins al punt que arribaren a llogar-se com a mercenaris sota el comandament d´Aníbal, el cartaginès. Qualsevol de nosaltres probablement té un repadrí que fou destre a l´hora de tirar pedres. I és una habilitat que no s´ha perdut. Igualment que el virus de la pneumonia, posem per cas, Viriato es féu fort als seus bastions. Els romans arribaren a pactar-hi la pau, però finalment –també era una estratègia propia dels romans- aconseguiren que tres dels soldats li fossin traïdors i el matassin. Quan anaren a cobrar el preu de la seva feina, el cónsul romà va dir-los aquella frase que, per molt incerta que pugui parèixer, mereix esser certa: "Roma traditoribus non praemiat".
Però retornem als virus. Curiosament, la virología –la ciencia que estudia els virus i les seves propietats-, utilitza un vocabulari que pertany a la dinámica del poder. Es parla dels virus i sembla que parlen de política, de les tàctiques, les estratègies, i la fenomenologia del poder. Així mateix és sorprenent. Pens ara que no m´equivocava, en malpensar-me de la frase que vaig llegir sense acabar d´endevinar el seu significat ocult: "Som a l´època dels virus mutants".
Amb la mutació, els virus no desapareixen mai. Evolucionen, canvien, es transformen. Tot es dirigeix a la supervivència. No, a la perfecció. Igualment els humans: ara sabem que la humanitat no camina vers la perfecció ni el progrés. La vida només és –Nietzche va dir-ho- voluntat de poder. Ens comanden els virus mutants.
Vaig tenir una tia que sempre em donava aquest consell: "Pensa mal i obra bé". La segona part possiblement és menys important. El que en realitat em volia dir la tia era: "Pensa mal de tothom". No ho he fet sempre, però no sé si me´n penedesc. Sempre que he pensat malament d´algú no m´he equivocat. Quan he obrat bé, potser m´he equivocat sempre.
