Sant Joan de Déu (8)
Va viure al s. XVI. Era portuguès. Tocat per la fe cristiana va abandonar tota la seva fortuna i la carrera militar per dedicar-se a fer caritat. El varen prendre per boig i va ser reclòs a Granada. Quan va sortir, impressionat per tot e que havia vist, va fundar un hospital i l’orde dels Germans Hospitalers, avui de Sant Joan de Déu, que es va estendre per tot el món. Sant Joan de Déu és considerat el patró de les persones asilades i hospitalitzades i dels que en tenen cura -metges, infermers, auxiliars, etc.-. També l’invocaven els bojos. És el patró dels bombers perquè es va pegar foc el seu hospital de pobres i ell es va ficar entre les flames, va treure un a un tots els malalts i encara li va quedar gosadia per tornar a entrar: llits, matalassos, llençols... la casa sencera per la finestra i el foc estalonant-lo. La seva gran innovació fou el tractament dels hospitalitzats i el repartiment que en feia segons la malaltia; i a més, per primera vegada, en cada llit s’hi ficava un sol malalt.
Sant Pacià (9)
En una cerimònia pagana s’havia d’oferir en sacrifici una verge. La sort -en aquest cas la mala sort- va fer que sortís escollida una jove que l’endemà s’havia de casar amb el fill del cònsol romà. El cònsol, en veure la desesperació del seu fill, va oferir pagar a pes d’or la donzella que substituís la núvia i donar un bou a cadascun dels presents a la cerimònia perquè s’avinguessin al canvi. Aquesta proposta va dividir els assistents, uns perquè volien el bou i altres perquè ho trobaven un sacrilegi, i començaren a barallar-se. Enmig de l’avalot va aparèixer un vell que va dir que allò era una barbaritat, que no s’havia de matar ningú. Els assistents encara s’enrabiaren més i quan l’anaven a atacar va sentir-se un gran tro i va destruir el temple. Aquest sant era sant Pacià, el qual, després de batejar la jove parella i fer-los cristians, els va casar. Sobre les ruïnes del temple pagà es va aixecar una església cristiana on fou enterrat el sant.
Ha entrat la lluna plena
Bon temps per esporgar garrovers i oliveres, i llevar els brancons i tanys dels cítrics: llimoneres i tarongers. És hora, també, de fer planters d’hortalissa tardana, de sembrar els porros, o la llavor, per trasplantar-los mes endavant; donau-los fems i aigua. Les pastanagues i xirivies s’han de sembrar de mitjan març fins a mitjan abril; volen cavat fondo, aigua i fems També és bon temps per les plantes de jardí: petúnies, alfabegueres, clavells de moro, perpètues, crestes de gall, velluts, etc. i plantar esqueixos de begònies, hibiscus, geranis; per tal de disminuir-ne la transpiració i l’evaporació heu de retallar les fulles sobrants, i tallar les rames d’una grandària exagerada. Diuen els entesos que el primer divendres de març -o el segon (9)- és el millor dia per sembrar les figueres; encara que el bon amic i expert en tot aquest món, el farmacèutic Montserrat Pons, diu que cada dia en podem sembrar. Es pot començar a sembrar els cigrons. El temps -i la calor- en general d’aquest mes, sol ser malsà i poc de fiar. És el mes dels refredaments i constipats, el mes de la grip. Comença a remoure’s tot, perquè la primavera ja s’acosta.
Parenostre d’en Francesc
El nostre col·laborador Rafel Perelló ens conta aquesta feta. La Guerra Civil comportà que en els anys quaranta del segle XX es patís gran mancança d'aliments, cosa que fou reflectida en gloses que esdevingueren ben populars, com va ser el "Parenostre d’en Francesc", dirigida al dictador Francisco Franco, tot parafrasejant el Parenostre. Recordem-la: “Francesc nostro, vós qui estau / a sa cadira eixancat/ mos heu pres tot es blat / i a s'estranger l'enviau. Sols no vos ne cuidau/ noltros, vi no hem tastat / vaja un brou que mos heu dat / encara poc i callau. Es nostro pa de cada dia/ donau-mos don Francesc / que amb sa fam que jo patesc /sempre me pareix que és mig dia.” Quan la població reclamava certs aliments, en ocasions la resposta de les autoritats era un simple i ambigu: "Ja en duran", resposta que va inspirar la "cançó d’en Duran", joc de paraules entre el verb "dur" i el cognom "Duran". Deia així: “En Franco ha fet sa ‘conquista’ / i ha fet una Espanya gran / i diuen que an en Duran / ja l'han nomenat ministre.”
Recomanacions
Avui és la Fira Bona de Palmanyola.
Dimarts (6) és sant Oleguer, advocat dels pescadors de canya. Dijous (8) és el Dia de la dona treballadora, i la Pau internacional. Divendres (8) és el Dia espanyol de les malalties renals.
El llibre “Aquí n’hi ha per na Bet i sa mare”, de Gaspar Valero; ens explica l’origen i la història de les frases fetes mallorquins.
