Demà és l'Assumpció de Maria (15). O Assumpció de la Mare de Déu, Mare de Déu morta -o dormida-, Mare de Déu del llit o Mare de Déu d'Agost. Es commemora que el cos i l'ànima de la Mare de Déu varen ser duits al cel després d'acabar els seus dies a la terra. Aquesta circumstància va ser definida com a dogma (veritat de la qual ningú no pot dubtar) pel papa Pius XII, l'1 de novembre de 1950. Sobre la mort de Maria no hi ha dades concloents, ni bíbliques, ni històriques, ni del lloc, ni de la manera. Sembla, però, que aquesta festa és la cristianització d'una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i les veremes, les dues collites mediterrànies més importants. És evident l'existència d'una relació entre les idees de descans de la terra i la gent i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Mort i resurrecció per tornar a començar, aviat, un altre cicle agrícola. És festa a Sineu, Sencelles, Puigpunyent, Campos, Esporles, Caimari, Biniaraix, Sant Jordi i Valldemossa, on se celebra la "processó de ses crestes", el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu i la duen al llit voltat d'àngels barrocs i alfabegueres. La seva devoció ha arrelat en gran nombre de tradicions populars -moltes d'elles cristianitzacions elementals de creences i mites precristians- i ha arribat fins a l'actualitat: les devocions del Rosari -que medita els misteris de dolor, goig i glòria de la seva vida i l'exalta en una llarga recitació lletànica-, del Carme, dels Dolors..., i innombrables advocacions generals, locals i anecdòtiques -fins la de la Mare de Déu Esbarriada, perquè mira malament, els guenyos la tenien per patrona-; les aparicions a Lorda i a Fàtima; la proclamació dels dogmes de la Immaculada Concepció (1854) i de l'Assumpció (1950); la dedicació del maig com el "mes de Maria" i la celebració d'anys marians. La Mare de Déu ha esdevingut la Mitjancera de Totes les Gràcies.
Creences. Qui no observava la festa d'avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l'enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d'anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s'encomanaven a la Mare de Déu.
Sant Roc (16). És festa a Alaró, Porreres, Portopetro, Puigpunyent, Galilea, i s'Alqueria Blanca. Va néixer a Montpeller devers el 1295, que aleshores formava part del Regne de Mallorca. Fou un pelegrí que va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat el 1327. Com que era freqüent la pesta, es va popularitzar ben aviat. Anava acompanyat d'un ca -per això, encara avui, és creença que si un ca llepa una ferida, es cura-, conegut com "el ca de sant Roc", el qual, segons la tradició, va curar el sant tot llepant-li les nafres que tenia per tot el cos. És per això que, tal dia com avui, era permès que els cans entrassin dins les esglésies. Surten els cossiers a Alaró, recuperats l'any 1982 gràcies a la feina del mestre Francesc Vallcaneras.
Lluna plena (18). Ja es comencen a collir ametlles, i maduren les figues agostenques, rojals, coll de dama, verdals... S'aixeca la veda dels conills. Després de dia 15 d'agost ja es començaven a arreplegar les olives que queien de les oliveres. Era una feina que es feia cada dia de bon dematí, abans d'amollar el bestiar. Per sant Bernat (20) és un bon moment per fer saó per a la sembra de les patates. Se vàreu sembrar els pèsols per la Mare de Déu d'Agost els gorrions no els picaran; i si en voleu sembrar dels d'oli el millor dia és el de santa Rosa (23).
Sant Bernat de Claravall (20). La monja el va encendre (santa Margalida, dia 20 de juliol) i el sant l'apaga. Avui acaba el temps de la canícula. Conta la llegenda que sant Bernat va fer penitència al bosc i que el seu únic refugi eren els arbusts. D'aquí ve que se'l tengui per patró dels arbres petits i arbusts en general, especialment el boix, que era el que més li agradava. És també el patró dels apicultors, ja que les abelles l'obeïen dòcilment; i per això la millor mel és la de sant Bernat. A la Seu hi ha el retaule de la Capella de sant Bernat (restaurat d'un anterior retaule, obra de Francisco Herrera, que es cremà durant un incendi produït dins la capella, el 1912). Avui és festa grossa, amb romeria, al monestir de Sant Bernat de Palma.
