Avui és Sant Cristòfol. Diu la tradició que va dur Crist damunt les espatlles per travessar el riu. Es va convertir al cristianisme i el predicà amb gran entusiasme; per aquesta raó fou una de les primeres víctimes de la persecució de Deci al s. III. Era tengut com a advocat contra la pesta, la fam, la guerra, el foc, els malfactors, els robatoris, i era el protector dels viatgers; per aquest motiu la seva imatge es trobava sovint pels camins i pels portals de les ciutats, ja que hi havia la creença que qui veia la figura de sant Cristòfol estava salvat de mort violenta durant tot aquell dia.
Patró dels automobilistes. A començaments del segle XX, sant Cristòfol, fou adoptat com a patró dels automobilistes. D'aquí ve que el dia d'avui, en moltes poblacions, es beneeixin tota casta de vehicles automòbils. Sovint aquesta benedicció forma part d'una sèrie d'actes organitzats per clubs automobilístics, associacions professionals, mútues de xofers o d'altres, i que solen consistir en una desfilada de vehicles adornats, bandes de música, revetlles, sopars o dinars de germanor, concursos, etc.
Creences al voltant de Sant Cristòfol. Era creença que avui les aigües tenien virtut per mor que el sant les havia hagut de travessar duent gent d'un cantó a l'altre. El millor moment per banyar-se s'esdevenia a les dotze del migdia, ja que es creia que era quan més virtut tenien. La llegenda diu que sant Cristòfol era un cananeu molt alt i fort, i quan va dur el Nin Jesús a l'altra banda del riu li va dir que li semblava que havia duit tot el món a l'espatlla, i aquest li va contestar: "En efecte, Cristòfol -que en grec vol dir 'el qui du Crist'-, perquè jo som Jesús i tot el món és en mi". I a partir d'aquell moment, l'humil i ignorat passa-rius va esdevenir sant.
Demà (11) és Sant Benet. Fou proclamat patró d'Europa l'any 1964. Conten que la dida de sant Benet estava molt amoïnada perquè se li havia romput un garbell de terrissa que li havien deixat; el sant va beneir els trossos, els quals es varen ajuntar de nou i el garbell va quedar sencer, com si mai no s'hagués espanyat. Per aquest miracle va ser pres com a patró pels garbellaires i sedassaires; però també el veneraven els pagesos, arquitectes, químics, enginyers, espeòlegs, etc. Va néixer a Núrsia (480-547, Itàlia), se'l representa amb l'hàbit negre benedictí, el llibre de la Regla, com a fundador d'una orde, el bàcul, un corb amb un pa en el bec, un calze i una serp alada. "Ora et labora" és el seu eslògan, i el monestir que va fundar era un recinte dedicat al treball i a l'oració, amb la més estricta disciplina. Aquesta va ser la primera d'una xarxa de comunitats benedictines que a l'Edat Mitjana, patrocinada pel papa Gregori, s'havia estès per Europa. Sant Benet, des del pontificat de Pius XII, ostenta el títol gairebé nobiliari de "Pare de l'Occident".
Entre la nova i el creixent. Les rares saons d'aquest mes són dolentes per a les vinyes. A més es diu que durant el creixent és bo tapar els ceps perquè el sol no els cremi; aquest és un mes considerat dolent per a la vinya. A l'hort, en aquest creixent es pot trasplantar el planter de col-i-flor, i sembrar lletugues, endívies, cols i cebes. També és bon temps per femar la terra i convé regar-la de tant en tant. Els arbres, amb la calor, aturen el seu creixement -diuen que "no tenen saba"-, al contrari del que fan els arbres de jardí i molt especialment els d'origen subtropical.
La Mare de Déu del Carme (16). Aquesta advocació té l'origen en l'aparició de la Mare de Déu a un frare en el transcurs de la qual li lliurà l'hàbit o escapulari que havia de ser el distintiu carmelità: la festa data del segle XIV. Tanmateix, el culte a la Mare de Déu és fruit de la imaginació popular que supleix la insuficiència de referències a Maria en el Nou Testament, desenvolupant fantasiosament un extensíssim llegendari. L'almirall mallorquí Antoni Barceló la popularitzà entre la marineria, fins a substituir el patrocini de sant Elm. Se celebren processons marineres amb la imatge de la Mare de Déu embarcada. L'orde del Carme o del Carmel -muntanya còsmica palestina, on feia penitència el profeta Elies- sorgí al s. XII a Terra Santa, obra de croats i pelegrins que volien recollir la tradició eremítica oriental. Varen abandonar Palestina per la pressió islàmica i es varen estendre per Europa. El nom femení de Carme és ben comú; i a molts de llocs hi ha un carrer o un barri del Carme. Fan festa per la Mare de Déu del Carme, a cala Bona (Son Servera), cala Figuera (Santanyí), cala Rajada (Capdepera), Port d'Andratx, Port de Pollença, Port de Sóller, Porto Cristo...
