Comença l'estiu (20-21). La nit comença, a partir d'ara, a agafar força al dia. Tres dies després és Sant Joan. El tres representa el nombre de voltes que dóna la terra la voltant del sol i tenen a veure amb els rituals escenificats el dia de Sant Joan. Es commemorava el poder del Sol, la força de la llum, de la calor. L'estiu acabarà per sant Miquel, amb l'equinocci de tardor. Ara som a temps de collites -sega, fruites- que ha començat amb la Pasqua Granada o dels fruits. Temps de festes patronals, de marededéus; temps de lleure i vacances, de fer vida de carrer.
Costums i creences al voltant de sant Joan (24). A punt de sortir el sol: senyar-se de cara als primers raigs guarda les eres de formigues ; rentar-se els ulls amb aigua de mar -cada matinada, de sant Joan a sant Pere- dóna claredat i salut a la vista ; collir carlines -flor solar-, els joves, i clavar-les a la porta de l'estimada per tal d'obtenir el seu amor; fregar-se berrugues, grans i cremades amb la primera herba que es troba, etc. A la rosada de sant Joan se li atribueix la virtut de rejovenir i embellir tot allò que toca. Es creia que el foc de sant Joan casava els qui saltaven pel seu damunt donant-se les mans; creien també que quan dos enamorats trobaven dificultats per a casar-se, quedaven units i beneïts pel foc i per sant Joan si saltaven plegats la foguera agafant-se les mans. Es creu que si un malalt, del mal que sigui, encara que estigui a les portes de la mort, se sent amb forces per saltar per damunt del foc de sant Joan, té per segur que curarà i que no morirà d'aquella malaltia. Ha de saltar-hi completament nu. També es creu que qui salta per damunt el foc de sant Joan no mor abans d'un any; així es pot assegurar la vida per sempre mentre se senti amb delit per a saltar el foc.
El qui dóna set voltes al foc de sant Joan queda preservat de mal de cap per tot un any. El fum de les fogueres de sant Joan fa patir i desesperar les bruixes. Era costum tirar a la foguera llenya verda per tal que fes molt de fum i aquest envaís i perfumàs la població, i purificàs l'aire, a fi de guardar-la de mals esperits, de bruixes i de diables.
Una festa mediterrània. Al Magrib, tant berbers com àrabs, també la celebren. Fan fogueres i hi cremen herbes aromàtiques, i la gent s'hi fumiga, i els infants, i el bestiar, les cases i els camps. En realitat, és la pervivència d'una festa solar mediterrània anterior a l'islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d'estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la Cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista: "A la nit de sant Joan/ tot és festa i alegria:/ fan festa els cristians/ i els moros de moreria". Les fogueres de sant Joan: les festes de sant Joan a l'Edat Mitjana es distingien per tres costums principals: l'encesa de grans fogueres que els arqueòlegs qualifiquen de focs de l'alegria; les processons pel camp amb torxes enceses, i fer voltar grans rodes amb sarments i diversos boscalls encesos.
