La porta de l´estiu Aquests darrers dies de la primavera i primers de l´estiu són esplendorosos i molt calorosos. La natura es troba en la seva plenitud i comença la fructificació. La vegetació és exuberant i arreu se senten les piuladisses dels ocells. És l´època de criança per a molts d´animals, tant silvestres com de granja, i les mosques, mosquits i altres insectes tornen a fer aparició. Al camp continuen les tasques de la sega, i a l´hort es cullen les primeres hortalisses. Avui entra el quart creixent i és la lluna bona per empeltar d´escudet els arbres d´escorça gruixada, com l´olivera, l´ametller, el llorer, la figuera i el taronger.
Sant Antoni de Pàdua (13) O dels albercocs. Sant franciscà, de gran devoció: molts de pobles tenen carrers o places amb el seu nom, i capelles. Natural de Lisboa, s´anomena "de Pàdua" perquè hi visqué els darrers anys i hi morí el 13 de juny de 1231. Se´l representa amb l´hàbit de franciscà, amb un llibre, el cor en flames, amb un nin Jesús al braç -en record a la seva visió- i un lliri blanc a la mà -símbol de virginitat-. Predicador incansable, gran taumaturg i advocat dels pobres i dels botiguers en general. Pel fet d´haver mort en dimarts i 13, va esborrar la malastrugança d´aquest dia, en els any en què la seva festa cau en dimarts; per contrarestar aquesta superstició, es va propagar la devoció dels "tretze dimarts de sant Antoni". Segons la tradició, sant Antoni encisava amb la seva paraula els ocells -i els peixos-, els quals acudien al seu costat i es deixaven agafar amb la mà dòcilment; els pescadors l´invoquen perquè afavoreixi la pesca. També es creu que és advocat dels enamorats, que afavoreix les relacions amoroses i que mai no deixa d´atendre els precs relatius als afers sentimentals: "Sant Antoni beneït, feis que trobi un bon marit, que sigui bon home i ric, i si pot ser, de seguit"; i també: "Sant Antoni, feis que no em falti pa, ni per avui ni per demà". També és invocat per trobar objectes perduts, dels botiguers, orfes, presoners, nàufrags, dones estèrils, embarassades, nins malalts, vidriers i reclutes.
Sant Bernat de Menthon (15) És el patró dels muntanyencs, excursionistes i gent de muntanya. Sembla que el Sant va néixer el 923, al castell de Menthon, prop d´Annecy, a la Savoia, i va morir el 1008 a Novara. Era fill d´una rica família aristòcrata però va rebutjar riqueses i luxes i es va consagrar capellà, predicant per les valls alpines veïnes d´Aosta. Va fundar els cèlebres monestirs del Gran i Petit Sant Bernat, per donar protecció i allotjament als viatgers que havien de creuar aquests difícils colls, especialment a l´hivern. També va fundar l´orde religiós que du el seu nom, que encara existeix, encara que amb molts pocs membres. El Papa Pius XI, Achille Ratti, un bon alpinista, el va declarar patró dels muntanyencs.
Creences populars sobre el temps Si veis aranyes que s´amaguen i s´allunyen de les teranyines, és senyal de tempesta o pluja. Si surt l´Arc de Sant Martí al matí, senyal de pluja; si surt l´horabaixa, farà bon temps. Boira matinal, bon temps. Dolors reumàtics, nerviosos, operats... o també dolor forts a les durícies, humitat o pluja. Si les ànneres o les oques mouen les ales sense sortir de l´aigua, senyal de pluja. Si sentiu cantar galls a deshora, ve el mal temps. Si les orenetes volen alt, bon temps; si volen baix, mal temps. Si els enciams a l´hort sobren en ventall, senyal de pluja. Si la tija del trèvol es posa dreta, senyal de pluja. Si veis els ocells que es banyen dins la pols, senyal d´aigua.
Recomanacions:
-Avui, Fira de les Herbes, a Selva. A Son Servera, també Fira.
-Avui, Dia Mundial contra el Treball Infantil; dimarts, Dia Mundial dels Donants de Sang; dimecres, Dia contra l´abús dels vells; dijous, Dia Mundial de la sordera; divendres, Dia Mundial de la Lluita contra la Desertització i la Sequera.
-Divendres (17), al bar Nou de Son Macià, gran combat de picat entre els mallorquins Antònia Nicolau, Pipiu, i Antoni Llull, Carnisser, i els menorquins Joan Moll i Vicenç Marí, i a la guitarra en Pele. Dissabte (18), al bar Carpe Diem de Manacor, combat amb els mateixos mallorquins i menorquins, a més de Mateu Xurí.
