Per això, era costum que les al·lotes es xopassin la cabellera, perquè creien que la pluja de maig tenia virtut. Fita excepcional dins el calendari festiu, relativa a l'adveniment d'un nou cicle vegetal. Aquest mes és ple de manifestacions on es festeja el desvetllament de la naturalesa i se celebra tot un seguit de rituals encaminats a assegurar la reproducció i el creixement de la vegetació, dels ramats i de l'home.
Al camp és el moment de les primeres collites i d'aclarir els pàmpols i els arbres fruiters perquè els fruits siguin més plens. En aquest mes abunden les festes on es rendeix culte a la natura i a les seves forces; se suposava que una divinitat romania dins l'arbre i d'aquí la cerimònia de tallar-lo, dur-lo a la població i plantar-lo en un punt significatiu. Llavors, al seu voltant, es fan ballades i diferents actes col·lectius, com una ofrena a la naturalesa que acaba de despertar-se.
Hem dit que començava un cicle vegetal nou: les fires servien per preparar-se i adquirir els ormetjos necessaris per dur a terme la sega i la recol·lecció de les llavors.
L'arbre de maig
Consistia a plantar al mig de la plaça un arbre, alt i dret, tallat i duit del bosc en processó. Aquest costum s'estengué a les festes patronals, i en tenim reminiscències a alguns pobles de Mallorca (Pollença, Campanet...).
Al seu voltant es ballava, menjava i, fins i tot, s'acabava amb orgies. La cristianització d'aquesta litúrgia pagana pren diverses estratègies: traspassar la festa a Pasqua Florida, relacionant la resurrecció de la natura a la de Jesucrist; plantar-lo pel Corpus, amb un altar devora, on s'adorava la Custòdia; o convertir l'arbre de maig en l'arbre de la Creu (és el cas de la festa de la Creu, dia 3).
Sant Josep Obrer, Festa del Treball (1)
Avui l'Església commemora la condició de treballador de sant Josep, pare de Jesús. Aquesta festivitat fou instituïda l'any 1955 pel papa Pius XII per tal de donar un caràcter religiós a la celebració sindicalista del Primer de Maig, Festa del Treball. Aquesta festa cívica celebrada a les ciutats i nuclis industrials amb manifestacions i actes reivindicatius organitzats per sindicats i associacions de treballadors.
En l'actualitat ha esdevingut per a la majoria de ciutadans una festa més del calendari laboral. Es creia que tal dia com avui Noè va començar a fer la seva gran arca, per això els mestres d'aixa tenien per bon averany començar a construir les embarcacions avui, primer de maig.
L'arca bíblica era tan gran que mentre Noè la feia per un cap se li corcava l'altre i mai no la veia acabada. Per això, Déu li revelà que per evitar que se li corcàs la fusta l'havia de tallar en lluna vella, els arbres que perden la fulla, i en lluna nova els que no la perden.
Aquests dos sants eren apòstols i segons la veu popular, sant Felip era el més petit i desnerit dels dotze apòstols, tant que semblava un nin. Per això els al·lots el tenien per un d'ells i l'invocaven contra les baralles de l'al·lotea.
Sant Jaume Menor era venerat pels abstemis perquè, segons la tradició, aquest sant no va provar mai una sola gota de vi. Ara bé, els vinaters el maleeixen perquè no s'expliquen com és possible que una persona pugui passar per la vida sense provar aquest suc diví. Aquesta festivitat s'havia celebrat l'1 de maig, i commemorava la trobada de la veracreu per part de santa Helena, mare de l'emperador Constantí. Sembla que la finalitat era inserir una celebració cristiana enmig d'un cicle de festes molt antigues que tenien l'arbre com a protagonista.
Tal dia com avui es duia a terme la benedicció de les creus de terme. Però també, avui, es commemora l'advocació de la Mare de Déu del Roser.
Dilluns (2) és el Dia mundial de l'asma.
Dimarts (3) Dia de la Santa Creu, també és el dia de la Llibertat de Premsa.
Dijous (5) és l'Ascensió de Jesús: quaranta dies després de Pasqua, així sempre cau en dijous; antany era festa de precepte, com el Dijous Sant i el Corpus; actualment aquesta festa passa al diumenge següent.
També es el Dijous Gros d'Inca.
Dissabte (7) és la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València, que té una gran devoció..
