Molt s´ha parlat de l´eficiència alemanya, de fet, des de que han arribat per gestionar ´el gloriós´ tots sempre hem tengut grans esperances. També hi ha l´eficàcia asiàtica basada en dos grans postulats: l´eficàcia i la productivitat. Els Estats Units no queden enrere i encapçalen el món gràcies a que donen moltes facilitats a les grans tendències i les iniciatives personals. Ahir no vàrem aplicar cap d´aquestes fórmules però tornàrem a ser eficients i, per segona vegada a la temporada i a ca nostra, aconseguírem guanyar un altre partit. Una segona victòria que era imprescindible. Del Deportivo Aragón poc podem dir. Un equip que va demostrar el lloc que ocupa a la classificació i que va semblar, durant tot el partit, que era impossible que ens pogués fer mal. El partit de diumenge va servir per poder veure una sèrie de coses: l´afició és el millor que té aquest equip, aplaudint la sortida al camp dels jugadors tot i la classificació. Les pancartes inicials loen la gestió d´Ingo Volckmann però culpabilitzen la intromissió dels elements externs. Normalment quan tanta gent està d´acord no s´equivoca. Els canvis a l´alineació demostren que Manix Mandiola vol jugadors que lluitin cada pilota. I, especialment, que els balearicos i els jugadors encara creuen que la salvació de categoria és possible. La victòria d´ahir no podia ser d´altra manera. Era pràcticament obligada front a un equip tan dèbil com el Deportivo Aragón. Quan realment es decidirà si podrem sortir del pou o ens anegarem definitivament serà el proper diumenge en el partit contra el Peralada.
