-Deus in adjutorium meum intende
-Domine ad adjuvandum me festina
Els qui, en el segle passat, férem d´escolanet a alguna de les parròquies de Mallorca, podem reconèixer fàcilment aquests dos versos com els inicials del cant de les Vespres gregorianes, que els rectors i vicaris cantaven en algunes celebracions solemnes.
I és que les Vespres (paraula llatina que vol dir horabaixa), formen part de l´anomenada litúrgia de les hores i nasqueren per tal de recordar diàriament el descens de la creu del cos de Crist.
Molts de compositors agafaren el text o el simbolisme de les Vespres per fer les seves pròpies composicions. Mozart, per exemple, compongué les famoses Vesperæ solennes de confessore per a quatre solistes vocals, cor i gran orquestra, d´aquí el qualificatiu de solemnes.
De totes maneres quan musicalment deim només Vespres, així, sense més explicacions, ens referim a les que escriví Monteverdi, Vespro della Beata Vergine, considerada una de les partitures religioses més importants de la història.
Claudio Monteverdi (el compositor del qual enguany celebram el quatre-cents cinquantè aniversari del seu naixement) publicà aquesta ambiciosa i transcendent partitura el 1610, quan ja havia estrenat Orfeo, favola in musica, títol amb el qual posà els fonaments del que avui coneixem com a òpera.
Anit, el Castell de Bellver (21.30h) esdevindrà espai entre el Renaixement i el Barroc, ja que en el seu pati la formació Studium Aureum, en aquest cas acompanyada per La Caravaggia, interpretarà aquestes Vespro della Beata Vergine, monteverdianes. Sens dubte una proposta que no podem deixar de recomanar. Monteverdi, les Vespres, Studium i Bellver bé ho mereixen. Ah! sense oblidar el valor benèfic de l´esdeveniment, la recaptació del qual anirà a Amics de Tilloli.
