De viatge a Itàlia he parat uns dies a Florència i he visitat el Palazzo Vecchio on és exposada la vella i inquietant Chimera d´Arezzo, en ocasió de la primera edició del G7 de la Cultura i, per tant, l´encontre de ministres, delegats i representants culturals vinguts a la ciutat de la Toscana des de molts i diversos països del món. Hi eren per reflexionar sobre un tema que venia definit pel mateix títol de l´exposició: "Hem de vèncer el monstre". I la pregunta que es venia a plantejar era: "Tenim avui des de la Cultura els instruments necessaris per vèncer els ´monstres´ de la nostra època? Sabrem reconèixer la deriva xenòfoba, corrupta, populista, demagògica, feixista, especuladora vers la qual naufraga el nostre temps?" Una qüestió -bé que es pot veure- d´una actualitat que esborrona.
La Chimera d´Arezzo és una escultura de bronze de començaments del segle IV abans de C. que representa un animal mitològic format per un lleó, una cabra i una serp. El cos és de lleó i sobre l´esquena s´alça el cap d´una cabra, però la cua del lleó es transforma en una serp que s´aixeca furiosa per mossegar la cabra. De dimensions reals, fou trobada sota deu braces de terra a la ciutat d´Arezzo, el mes de novembre de 1553, en un lloc pròxim a on es construïa un bastió de defensa, i constitueix una joia de l´art etrusc. Un lleó que rugeix, potser ferit, la boca oberta, la crinera espessa i estirada com formada de llengües de foc, les urpes d´àguila. Sorgida, doncs, de la terra a mitjan segle XVI, degué recordar altres criatures meravelloses i terribles de les quals havia parlat Homer i, més tard, Marco Polo, en retornar dels seus viatges, i els descobridors de les terres noves, exploradors de móns desconeguts: dracs de set caps, sirenes, centaures, harpies amb cara de donzella i peus de gall i gorgones que tenien serps en lloc de cabells i mataven la gent només amb la mirada. Monstres que sovint simbolitzaven les forces incontrolables de la naturalesa, hostils i tenebroses. Una zoologia fantàstica que parlava de poders desconeguts i enemics ocults que potser habitaven a terres llunyanes, a països remots, però que també podien trobar-se molt a prop, enterrats sota la terra que trepitges. I, encara, els trobaràs colgats a l´interior de tu mateix, com un mal espant.
El duc Cosme I de Mèdici que, enamorat de l´art etrusc, havia promogut múltiples excavacions, féu que la Chimera fos traslladada des d´Arezzo i instal·lada al palau on residia i, alhora, seu del govern de la Toscana. Hi havia, en el trasllat de la bèstia de bronze, una intenció política. Cosme volia evidenciar que el gran ducat de Toscana tenia una història pròpia d´origen etrusc i que les seves arrels no venien de Roma. He de dir que a l´escultura li mancava la cua i que, probablement, la restaurà Benvenutto Cellini, que transformà la cua en una serp segons les descripcions que en feia Homer a la Il·líada i Ovidi a les Metamorfosis.
Cosme de Mèdici volia donar sentit a l´escultura tot just desenterrada i féu que representàs els monstres que habiten a l´interior dels homes: aquells éssers quimèrics i horribles dels quals he parlat just al començament i que avui tornen a esser actuals. "Hem de vèncer el monstre". Aquesta bèstia que jau arran de l´ànima impedeix el millorament i el progrés humans, perquè és contrària a l´harmonia i a l´ordre social. Cosme insistia: els monstres habiten dintre teu: l´arrogància, el caos, l´irracional, tot allò que és obscur són monstres reals, furiosos.
Ara, a la mateixa sala on és exposada la Chimera,hi han posat el bust de Cosme I que féu, també de bronze, Baccio Bandinelli, altiu, ni que fos un emperador romà.
S´han tornat a trobar el monstre i el duc, després d´alguns segles. Què es diuen? Potser, quan la paraula quimera també significa idealisme, cosa que fascina, utopia, tornen a parlar-se de les bèsties que habiten al cor de cada home. Hem de vèncer el monstre? No sé si podem fer-ho des de la cultura.
