Agafant com a idea l´obra De l'Allemagne de l´escriptor alemany Heinrich Heine, el compositor francès Adolphe Adam amb argument del també llibretista de cançons Théophile Gautier estrenà el ballet Giselle a París el 1841, sis anys després de l´edició de l´obra original de Heine.
Giselle, i ja des de l´estrena, ha esdevingut un clàssic de la dansa, al mateix nivell d´altres títols com La bella dorment, Coppelia o El Llac dels cignes.
L´obra que avui es representa a tots els teatres del món té algunes modificacions respecte de l´original, la més destacable de les quals és la incorporació d´unes variacions en el primer acte que sembla foren escrites per Ludwig Minkus, un altre dels grans noms de la història de la dansa, sobretot per ser l´autor d´una versió de Don Quijote.
A l´hora de presentar Giselle la coreografia més emprada encara avui és la que el 1884 feu pels Ballets de Sant Petesburg Marius Petipa, tot i que n´existeixen moltes altres també destacables com la de 1910 feta per Michel Fokine pels Ballets Russos de Serguéi Diáguilev.
I parlant de Giselle, Sant Petesburg i Petipa arribam a la gala que anit ens proposa l´Auditòrium de Palma (21h): el ballet esmentat, amb la coreografia citada i amb el Saint Petersburg Festival Ballet. Una sessió emmarcada dins el cicle de dansa que el teatre del Passeig Marítim ens ofereix de forma regular.
Aristòcrates, princeses, gent del camp es mesclen amb personatges mítics i provinents del món dels esperits per oferir una història romàntica d´amors i venjances.
Pel que fa a les versions en disc, són recomanables les enregistrades per Karajan i la Philharmònica de Viena, les dues de Richard Bonynge al front de la London Symphony Orchestra i de l´Orquestra Nacional de l´Òpera de Montecarlo i la que dirigí Robert Irving amb la Philharmonia Orchestra.
