Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La prèvia

Un altre Leopold Mozart

El pare de Mozart era Leopold, Leopold Mozart.

Un altre Leopold, també mozartià de pro i més acostat a nosaltres, és Leopold Hager. El director austríac és, sens dubte, un especialista en la música del geni de Salzburg. Les seves versions, tant en directe com en disc, de les simfonies de Mozart són un referent pel que fa a la unió entre el rigor històric i la modernitat.

Sense pretendre un estil historicista, però descartant les visions romàntiques, Hager ha sabut aconseguir un so característic, i no només en Mozart sinó també en tot el classicisme vienès.

Leopold Hager estima Mallorca, hi té posada. I anit, als vuitanta-un anys, es posarà el front de la nostra Simfònica per dirigir un programa en el qual el classicisme tardà es mesclarà amb el primer romanticisme a través de partitures de Beethoven, Schumann i Brahms. Serà a l´Auditròium de Palma (20h) i dins el cicle d´abonament de la formació.

De Beethoven podrem escoltar una de les diverses obertures que el compositor escriví per a la seva òpera Fidelio; es tracta de l´Obertura Leonora número 3 (l´òpera inicialment s´havia de dir Leonora), la que realment agrada més al públic.

De Schumann, la Simfònica acompanyarà (mai més ben dit) el solista Claudio Bohórquez en el Concert per a violoncel i orquestra, una obra pensada realment per l´instrument, ja que el grup orquestral acompanya més que protagonitza. Consta de tres moviments, Nicht zu schnell (no massa ràpid), el més curt Langsam (lent) i Sehr lebhaft (molt animat), en el qual trobam una particular cadenza que pot servir al lluïment del solista.

No cal dir que tots els grans solistes han volgut incloure en el seu repertori aquesta partitura. Pau Casals amb la direcció d´Eugene Ormandy o Jacqueline du Pré amb Daniel Baremboim com a director, han fet, sens dubte, versions històriques molt recomanables.

I a la segona part la Quarta Simfonia de Brahms, la darrera de les simfonies del compositor i la que inspirà un tema instrumental al grup de rock Yes, liderat per Rick Wakeman i que apareix al seu disc Fragile publicat el 1971.

Compartir el artículo

stats