El cas d´una nina de dotze anys que, només fa uns dies, es va precipitar des d´un cinquè pis, alhora que deixava una carta escrita en què donava compte de la causa de la seva tràgica decisió, ha posat el tema de l´assetjament i la violència escolars sobre les taules dels redactors periodístics i dels noticiaris. També ha fet que s´indagàs en la freqüència en què el problema es produeix a les nostres Illes i com hi és de present. Dissortadament, l´assetjament escolar -bullying en l´estesa terminologia anglosaxona-, és un fet que només es fa públic als mitjans de comunicació quan es produeix un desenllaç tràgic. Potser, la mediatització d´aquests fets puntuals falseja la visió del problema i minimitza la importància d´una altra violència quotidiana, insidiosa, repetitiva. Hem de saber que la violència no és mai un fet aïllat i imprevisible, sinó que es construeix lentament, a vegades de manera imperceptible, en la consciència dels nins i dels joves.
Allò que caracteritza l´assetjament escolar és l´abús de poder i el mal tracte -psicològic, verbal, físic-, entre escolars de forma reiterada. És una forma de marginació, de fustigament, de coacció, d´intimidació, d´agressió, d´exclusió social. És freqüent entre els escolars i ho ha estat sempre. És una forma de tortura sistemàtica i metòdica que l´agressor dirigeix a la víctima a fi d´aconseguir la seva intimidació. Sovint amb la complicitat o la indiferència dels companys. Una de les múltiples formes d´abús de poder presents en la nostra societat. L´agressor és insensible al patiment de l´altre. I es tracta d´una crueltat que deriva de la naturalesa humana o de la cultura en la qual realitzam els aprenentatges més decisius? Diria que la necessitat de sotmetre l´altre, de dominar-lo, de destruir-lo, encara que podria semblar instintiu, és incentivada per la realitat cultural en què ens hem de moure. Destruir l´altre: perquè no és el teu seguidor, perquè es resisteix a ser dominat, perquè sobresurt en els estudis, perquè és diferent... Per això mereix ser maltractat i sotmès. Llavors, l´assetjador se sent fort, poderós. I l´assetjat viu atemorit, nerviós, trist, solitari.
Quan era al·lot en vaig veure molts de casos. Sempre hi havia un gall que tenia els altres al·lots a les seves ordres, a l´espera de fustigar la víctima. Podia esser un company de classe que consideraven dèbil, o perquè li tenien enveja: "Veniu, li traurem els calçons". I l´immobilitzaven, i li treien els calçons només per humiliar-lo. El dia que al caporal li entraven les ganes de pegar podia esser un desvari. Cercava la víctima i s´encenia la cresta, satisfet de sentir-se fort, alhora que es desfeia a galtades sobre la cara d´aquell pobre innocent que no trobava qui el defensàs. No tenir amics podia esser un factor de risc. Sovint he pensat que aquelles agressions eren una conseqüència de la violència ambiental en què vivíem, de la por que respiràvem, de l´amenaça contínua. Hauria de dir del feixisme que es filtrava en tots i cada un dels actes de la vida. Els fills dels vencedors se sentien forts, poderosos, sempre disposats a fer servir la delació i l´escarni.
En el nostre temps succeeixen les mateixes coses, tot i que es disfressen amb les indumentàries del món d´avui. I l´assetjament s´obre camí a través de les xarxes socials, perquè el feixisme larvat cerca noves rutes. També, l´assetjament pot ser perpetrat des del propi sistema escolar. És també el nostre cas. La repressió continuada que exerceix l´administració educativa sobre els professors i els directors, també sobre els alumnes i els pares, no és una altra forma de violència escolar?
