Imaginem dues pantalles, totes dues connectades a diferents ordinadors, un dels quals és manejat per una persona i l´altre programat per contestar les nostres preguntes tot sol. La qüestió que es planteja és: hi ha manera de saber qui és què? Podem dir amb certesa darrera de quin dels dos aparells hi ha l´humà i quin va per lliure?

Aquesta prova és coneguda com el Test de Turing, el matemàtic anglès considerat pare de la informàtica moderna i que avui, el 23 de juny, nit màgica de Sant Joan, hauria complert cent anys.

Alan Turing podria haver nascut a Índia ja que el seu pare era funcionari amb destinació a aquella país, aleshores colònia britànica, però la parella decidí tornar a Anglaterra abans del part per poder tenir el fill a Maida Vale, prop de Londres.

Turing és tan enigmàtic com interessant. Els mateixos biògrafs seus ho reconeixen: reservat, contradictori, una mica rar€ mal d´entendre vaja. Pensem però que la seva homosexualitat, en una època en la qual no estava permesa ni en la intimitat, tal vegada influí en aquest caràcter una mica especial.

Ho explica el professor Francesc Rosselló del departament de Matemàtiques de la UIB: "Turing era una mica rebel, enigmàtic, fins i tot podríem dir que era l´ànec lleig de la seva pròpia família".

Però i de la seva feina, què en podem dir?

És de nou Francesc Rosselló qui contesta: "Comencem dient que els seus treballs fins no fa molt foren considerats matèria reservada, classificada, la qual cosa limitava el seu estudi en criptografia, per exemple. Pensem que Turing si bé no és un referent en criptografia general sí ho és en criptografia aplicada, ja que si bé no va dissenyar cap codi criptogràfic sí va saber desxifrar els codis criptogràfics que feien servir els alemanys durant la segona guerra mundial".

Així trobam sempre la figura de Turing lligada a Enigma, la màquina per encriptar que utilitzaven les tropes de Hitler a l´Atlàntic. "Podem afirmar, continua Rosselló, que aconseguir rompre aquests codis va escurçar la guerra tres o quatre anys".

Alan Turing es va suïcidar el 1954 després d´haver menjat una poma enverinada, cosa que ha fet engrandir una llegenda urbana sobre el logotipus de la casa Apple.