Avui, dos de febrer, és la festa de la llum. O millor dit, una de les festes de la llum, l´altre és l´onze de novembre, Sant Martí, el de l´arc. L´onze de l´onze i el dos del dos. Festes de la llum, festes del color.
Si la candelera plora l´hivern és fora,
si la candelera riu l´hivern es viu.
Avui matí la Seu s´omple de colors i de música. Com cada any per aquestes dates, la llum que entra per la rosassa de llevant fa que la seva ombra es situï just davall de la rosassa de ponent, oferint un efecte de colors realment espectacular en forma de vuit o d´infinit (l´infinit és un vuit dorment).
La pregunta que ens surt a camí és: Varen pensar els constructors de la Catedral en aquest fet?
La resposta és no. O almenys no ha quedat res que faci entendre el contrari. Pensem que la construcció de la Seu es va fer per parts i que la idea original del temple era del tot diferent de com la veim ara. Ni les dimensions ni la utilització eren, inicialment, les d´avui. Però el que sí és cert és que l´orientació, de llevant a ponent, crea aquest efecte òptic tan original: un vuit de vermells, blaus i verds. Pura poesia.
El vuit és una potència de dos. El dos és un nombre primer. Tots dos números apareixen a la successió de Fibonacci, 1, 2, 3, 5, 8, 13…. Que tantes possibilitats dóna a l´hora d´estudiar la natura.
Vuit és també el nombre atòmic de l´oxigen, i vist com a dues serps entrellaçades simbolitza la força i l´equilibri. Segons la cultura xinesa, el vuit representa la bona sort i a l´edat mitjana era la imatge del firmament.
Amb tot aquest simbolisme numèric, no creis que és una bona recomanació gaudir un cop més de la festa, de la festa del vuit a la Seu?
I encara més, després de l´efecte cromàtic, a l´altar major, missa gran amb orgue i cor gregorià. Per cert, no és en el cant gregorià que també parlam dels vuit modes? Coses del vuit, que mai no ens abandona.
