El gest de Fer Niño tapant-se la cara després d’enviar la pilota a la graderia en l’oportunitat més clara és una imatge definitiva del partit del Mallorca a La Ceràmica. L’altra imatge és la de Franco Russo després de firmar un partit perfecte per als interessos del rival. El central argentí ha regalat el primer gol en una clara manca de concentració, ha badat en el segon, ha provocat el penal del tercer i ha estat expulsat: un reguitzell d’errades en una actuació difícil de justificar. És obvi que no tota la culpa és d’aquests jugadors, sinó que la derrota davant l’equip d’Unai Emery és de les que ja estan catalogades com a tal fins i tot abans que comenci a rodar la pilota.
El partit ha estat un tràmit per al Vila-real i una tortura per al Mallorca. Al Mallorca tant li és jugar amb un punta o amb dos, perquè a les darreres cinc jornades de lliga només ha marcat un gol i, atenció, n’ha encaixat deu. Els números que reflecteix la classificació escarrufen: 17 gols a favor i 33 en contra. Si fa uns dies tot eren lloances per haver eliminat l’Espanyol de la Copa, ara tothom troba a faltar aquella actitud i energia que hi posà davant l’equip català. Es veu que l’acabà tota per a una competició que està molt bé, però que no l’ha de distreure de l’objectiu principal de la permanència, que de cada vegada està més complicada. Luis García Plaza demanava un canvi d’actitud, un cop de timó, però no saben on l’han de pegar. El mercat d’hivern s’acaba i només s’ha produït el moviment de la porteria, però és evident que falta qualque cosa més que un bon porter. A partir d’ara, començarem a sentir que cada partit serà una final. El Cadis, el pròxim visitant de Son Moix, ja comença a treure el cap amb el canvi a la banqueta. Sergio González ha firmat quatre punts en dos partits i allà on ni tan sols el Mallorca va empatar, al camp del Llevant, el Cadis hi ha guanyat per zero a dos.
