L’objectiu més a prop

Tot i que la classificació encara no és determinant, però hi falta poc, era qüestió que l’equip es fes ben neta la cara. La imatge que deixà a Castelló i Sabadell no va ser gens bona, amb dues derrotes consecutives i molt diferent del rendiment que havia mostrat amb total autoritat en la majoria de partits fora camp. El rival, el Mirandés, està en una zona còmoda de la classificació, per la qual cosa l’enfrontament d’aquesta jornada havia estat qualificat com a «partit trampa». Així i tot, el Mallorca va ser un poc millor que el rival i, amb un punt d’ansietat per mor dels darrers resultats, va saber resoldre la primera part més bé que malament, i sense fer un futbol d’exhibició. En tot aquest acte, segurament el millor i més motivat va ser el mallorquí Abdon Prats, que, quan troba un poc de lloc dins l’àrea, sol esser letal. Primer, anà a cercar la passada d’Olivan i després va saber rematar a porta per fer l’un a zero. Mig tocat al turmell esquerre, el que fa servir per controlar i xutar, es retirà als vestidors, on segurament li restauraren. Degué ser així, perquè, només començar la segona part, l’artanenc va rebre un bon servei d’Amath i, a base de rebots, el Mirandés va marcar en pròpia porta. Una llàstima, perquè hauria estat el segon de Prats, que, a partir del dos a zero, va desaparèixer, com la resta de l’equip. Mentrestant, des de la banqueta de Son Moix i en algun lloc de la tribuna (García Plaza està sancionat), també estaven pendents del que passava a Almeria. Les notícies del sud de la Península començaven a ser bones, perquè el partit registrava el mateix resultat que a Palma. Fos com fos, el Mallorca continuava controlant les envestides del Mirandés, però no aconseguia controlar la pilota. Sense cap dubte, el resultat i, en definitiva, la victòria i l’empat dels andalusos és el més destacat del partit de Son Moix, jugat amb més nervis dels prevists. Ara, el Mallorca ja és més a prop de l’objectiu, amb vuit punts de diferència respecte de l’Almeria.