El mes de març
Mes dedicat a Mart, déu de la guerra, com el dimarts (dies Martii); es creia que era un mes propici a fer esclatar guerres i baralles. Antigament, els soldats solien fer treva per la tardor i per l’hivern i reprenien les guerres en aquest mes marcial. El 25 de març se celebra l’Anunciació de l’Àngel a Maria o Encarnació de Jesús (nou mesos abans de Nadal, Lc 1, 26-38), l’anomenada Mare de Déu de Març, cristianització de l’equinocci de primavera: antigament aquesta data era tenguda com l’inici de l’any. També sant Josep cau pel març (19). El refrany que encapçala el Costumari va en consonància amb la variabilitat del mes -“Març i abril, mudances mil”-, amb els canvis que es produeixen a causa de la participació de l’estació hivernenca i de la primavera: tempestes, fred, pluges i bonances. També hi ha dites que es fan ressò d’aquest fet; així, es diu d’algú que varia d’opinió o conveniència que “té set cares com el març”; o d’algú que té un caràcter molt variable que “és més variable que el març”, o “és boig com el març”. Fins i tot al nostre diccionari hi ha el verb ‘marcejar’ que significa variabilitat. Ara bé, si no passa això, resulta que el refranyer ens adverteix dels perills, ja que “si el març no marceja, ni l’abril abrileja, tot l’any bogeja”. I ja ho sabeu: «Si vols bona vinyada, pel març cavada i podada”; i també: “Diu la vinya: l’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida”.
Creences al voltant del març
El canvi de la lluna de març -el pas de vella o minvant a nova i de nova a minvant- és molt dolent: la roba cosida aquests dies es descús, els animals o infants nascuts en el flament de març són malaltissos. També el sol de març és traïdor, ja que passa per la Torre de Babel i crema els conreus. És el mes dels refredats i mals de gargamella, mals de cap, mals humors. És el mes dels bocs, quan el Diable fa més mal i quan les bruixes causen més estralls. També és el mes dels vents; l’aigua de març sol ser bona per l’ordi, la civada i les faves. Antigament començava el temps bo per a la navegació. En general, és un temps de repressió i purificació.
La butlla
En aquesta quarantena de tristesa i mortificació, de repressió dels instints, de sermons incitant al penediment i la conversió, fins a l’any 1966 fou vigent la butlla de la Santa Croada, que cada família havia de comprar a la parròquia; indulgències i dispenses del rigor dels dejunis i abstinències, similars als croats de Terra Santa. D’aquí les dites “Tenir butlla de ferro”, tenir amples facultats per obrar, sense mirament al perjudici que s’ocasiona als altres; “Fer tant de paper com una butlla vella”; no fer gens de paper, no ser considerat bo per res. En temps de quaresma, es podia comprar aquesta butlla que permetia menjar carn el divendres de quaresma. Així, qui es podia pagar la butlla, podia menjar carn sense fer cap pecat…
Bon temps per sembrar figueres
Tot i ser un arbre maleït, diabòlic: Jesús en maleí un perquè no tenia fruit i es va assecar. Segons l’apòcrif «Apocalipsi de Pere», quan brotaran les branques de la figuera seca, serà un senyal que ve la fi del món. Judes, segons tradició, es va penjar d’una figuera; per això els fruits són negres de fora i ensagnats de dins. És l’arbre dels penjats. També, segons tradició, sant Joan Baptista fou degollat al peu d’una figuera, i cada any per sant Joan Degollat a totes les figueres se’ls esqueixa una branca. La seva ombra és dolenta, no hi creix res de bo. Cuinar amb llenya de figuera fa recular la llet de les dones que crien. Però la figa és símbol de fecunditat, per la gran quantitat de llavors que té i per la seva semblança amb el genital femení. L’associació ARCUFI -Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera-, de Lloret de Vistalegre, aquests dies ha duit una activitat frenètica de sembra i recuperació d’aquest arbre, sota l’empara del seu president Arnau Mateu, i del president honorífic Montserrat Pons Boscana. Cada membre d’aquesta Associació s’encarrega d’una sèrie de varietats amb la finalitat de poder obtenir-ne el nombre més alt; en aquests moments tenen sembrades unes 250 varietats.
La pesta
A partir del s. XIV -l’any 1333 fou «lo mal any primer»-, pesta, fam i guerra delmaren la població arreu d’Europa. Segons la profecia, un dels quatre genets de l’Apocalipsi és la pesta: «I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per matar amb espasa, fam i pesta, i amb les feres de la terra» (Ap. 6, 8). Els principals protectors són sant Sebastià i sant Roc, als quals invocaven les poblacions i els feien vots de poble en prometença. «Ser més dolent que la pesta», o «Ser la pesta!», es diu d’una persona molt dolenta i que just cerca fer el mal.
Sabíeu que...?
Avui és el Dia de les malalties rares. Dilluns (1) és el Dia de les Illes Balears. Dimecres (3) és el Dia Mundial de la Natura.
L’expressió «Anar de gorra» significa anar gratuïtament a qualque lloc, sense haver de pagar. Antigament, els conductors de carruatges duien una gorra que els identificava. Quan el carruatge s’aturava perquè els viatgers poguessin menjar en un hostal, tothom havia de pagar, excepte els que «anaven de gorra», o sigui, els conductors dels cavalls. És per això que encara avui aquesta expressió significa no pagar. Els amos de l’hostal, en fer el compte, deien: «Tants de senyors i tants que van de gorra».
L’espelta és un dels primers cereals coneguts per l’home. És una casta de blat molt antic: fa uns 3000 anys ja es conrava a l’Orient Mitjà.
«L’objectiu de l’educació hauria de ser la felicitat de l’ésser humà» (Lluís López González).
Figues
La figuera està considerada com un arbre maleït. Segons la tradició, Judes es va penjar d’una figuera, per això els fruits són negres de fora i ensagnats de dins. No obstant, la figa també es considerada un símbol de fecunditat per la gran quantitat de llavors que té.