Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Comencen els darrers dies!

Comencen els darrers dies, amb la inversió de papers, la sàtira i la crítica, la permissivitat i la llicència sexual, el menjar i beure en excés...

Marratxí ha celebrat aquest dissabte la seva gran Rua. dm

Dijous Llarder (20)

Comencen els darrers dies, amb la inversió de papers, la sàtira i la crítica, la permissivitat i la llicència sexual, el menjar i beure en excés, en definitiva, el predomini de l'aspecte lúdic de la vida. Tanmateix aquesta festa no té ni el fons ni la forma dels darrers dies d'antany. Per a moltes persones, cada dia pot esdevenir una excusa per dur a terme allò que representaven aquestes diades festives, ja que aquestes característiques que hem esmentat poden dur-se a terme qualsevol dia. Tots els pobles vivien aquestes llicències de manera especial, ja que els esperaven quaranta dies de privacions, de vida social austera, de menjar magre... Tot gira al voltant de la celebració de la fi d'un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc, per un de més jove i vigorós, que comunicarà la seva vitalitat al poble; es tractava d'expulsar la mort a través de l'eliminació del que ja està esgotat i que, de continuar, només per dur la decadència.

La festa

És ben veritat que la festa agermana, fa coincidir sensacions, s'hi retroben i hi conflueixen elements socials, culturals, lingüístics amb un rerefons de divertiment. Els darrers dies són una explosió als carrers de tots els pobles, a vegades com a comparses, individuals, carrosses, amb un sentit contestatari, o crític, o senzillament artístic. Les màscares, les caretes, el transvestits -això és: els homes vestits de dones i les dones d'homes-, els canvis de rol, d'edat, etc. conformen tot un espectacle de colors, rialles, burles que ningú no és vol perdre. Ja l'any 1685, els cavallers ciutadans sortien a passejar pel Born, l'horabaixa del dijous llarder, vestits amb fulles i branques d'arbres, amb pells d'animals, i es divertien tirant ous de colors a les dames.

Com ho viuen als nostres pobles

A Artà, els nins solien tirar embostes de farina pel cap de les al·lotes. A Alcúdia dur l'home a marjal era agafar-lo entre dues al·lotes, assegut en una cadira, i dur-lo a una botiga on havia de pagar tot quant elles demanassin. A Lloseta, les joves prenien el capell als homes i l'empenyoraven. A Llucmajor els homes casats pagaven el beure als fadrins. A Selva, el dijous llarder, els quintos organitzaven una xaranga i anaven a esperar les al·lotes. A Sóller s'enduien els cossiols i els barataven amb els d'una altra casa. El costums de les ortigues ha existit a Petra, Montuïri, Algaida, Pina... A Alaró eren les dones que encalçaven els homes i els ortigaven. A Porreres, el ritual de sa Cataracta Mundi era la simulació de la mort de l'esperit de la festa. A Algaida, la festa d'en Cames Tortes, l'home de palla condemnat a mort...

El calendari de Juli Cèsar

L'any de traspàs permet corregir el desfasament entre l'any solar i el calendari. Amb precisió, un any té 365 dies, 5 hores, 48 minuts, 45 segons i 98 centèsimes. El nostre calendari de 365 dies ha d'encabir l'excedent, afegint, cada quatre anys, un dia al mes de febrer. Fa més de 5000 anys, els egipcis van fixar el calendari solar amb setmanes de 7 dies, i amb 12 mesos de 30 dies (a finals d'any, afegien uns quants dies més). L'estreta relació entre Cleòpatra i Juli Cèsar va facilitar el contacte dels romans amb l'astronomia egípcia. Cèsar va decidir abandonar el calendari lunar per agafar el calendari solar. Un astrònom d'Alexandria va fer els càlculs per a Cèsar, i l'any 46 aC s'establia el nou "calendari Julià" (dit així en honor a Cèsar). El nou calendari, que ja tenia en compte l'any bixest, va regir fins a la reforma del papa Gregori XIII, l'any 1582 -calendari Gregorià-.

Sabíeu que...?

L'ametler és el primer arbre que floreix. En hebreu, "ametler", vol dir: "que està vigilant", "que està despert". Es pot dir que és l'arbre que està atent als més petits canvis de l'hivern, per tal d'anunciar abans que ningú l'arribada del bon temps. Així que hi ha els meus lleus indicis de bonança, l'ametler floreix. Però, ja ho sabeu: "Flor de gener, no omple es paner", o "Ametler, no facis via, que gelarà qualque dia".

Els nostres refranys (XVI)

De la mà d'Antoni Llull, seguim repassant refranys d'arreu de món. Un refrany anglès diu: "La balança no fa distinció entre l'or i el plom", la balança com a símbol de la justícia queda un poc com un instrument no gaire eficaç; és clar que si dins un dels platets s'hi posa plom i dins l'altre or, quan es trobin anivellats hi haurà el mateix pes en un i altre, però el valor del que contenen serà prou desigual.

"Guanyar la batalla és fàcil; assegurar la victòria, difícil" (coreà), la força de les armes deixa clar qui guanya una batalla, però no la guerra; i fins i tot guanyada la guerra, mantenir la pau basada en la victòria pot ser extremadament dificultós i arribar a fer-se insostenible; per això, un proverbi anglès diu que "la pau és més segur fer-la amb l'espasa a la mà". Un refrany xinès diu: "Barraca on s'hi riu, és millor que palau on s'hi plora", i nosaltres tenim aquell que diu: "Caseta mia per pobreta que sia"; de vegades val més viure amb modèstia i amb bones relacions amb familiars i veïns, situació propícia a l'alegria que en l'ambient seriós i protocol·lari d'un palau, on l'orgull, l'ambició i l'enveja provoquen intrigues constants.

Recomanacions

Dijous (20) és el Dia Mundial de la Justícia Social. Divendres (21) és el Dia Internacional de les Llengües Maternes. Dissabte (22) és el Dia del pensament scout.

Compartir el artículo

stats