Ha entrat la lluna nova
Si se sembren els pèsols per la Mare de Déu d´agost els gorrions no els piquen. A les terres de secà es feia la festa de les mesurades, amb motiu de la mesura del blat i la seva partició entre el propietari i l´amitger. Es poden començar a collir les ametles i maduren les figues agostenques, rojals, coll de dama, verdals, albacors... Després del dia 15 ja es començaven a arreplegar les olives que queien de les oliveres; era una feina que es feia cada dia al matí, abans d´amollar el bestiar, i que es manava als al·lots.
L´Assumpció (15)
O la Mare de Déu d´agost, o Mare de Déu morta, o Mare de Déu del llit, o Mare de Déu gitada. Misteri que fou definit com a dogma pel papa Pius XII l´any 1950. Sembla que es tracta d´una cristianització d´una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i la verema, les dues collites mediterrànies més importants. La celebració es feia en aquests moments en què, segons la creença popular, la terra està adormida i reposa. És evident la relació entre les idees de descans de la terra i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Possiblement aquesta identificació, si és que no va ser establerta conscientment, va facilitar la substitució de la festa pagana per la cristiana.
Una de les quatre grans festes marianes
En temps antic, per la Mare de Déu morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat, i a molts de pobles. I encara ho és a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Valldemossa, on se celebra la "processó de ses Crestes", el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu amb el llit voltat d´àngels barrocs i alfabegueres. També és festa solemne a Sant Jordi, Alaró, on temps enrere sortien a ballar els cossiers.
Creences
Qui no observava la festa d´avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l´enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d´anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s´encomanaven a la Mare de Déu.
Sant Roc (16)
Era creença que avui, de bon matí, el ca de sant Roc voltava pels pobles i feia fugir tots els cans rabiosos. La gent deixava rosegons de pa al carrer per tal que el ca de sant Roc els pogués menjar. Hi havia gent que venerava el ca més que no el mateix sant, i fins i tot s´havia arribar a oferir-li ofrenes i presents. Es deia que l´endemà de sant Roc era el sant del ca.