Sant Silvestre i Santa Coloma (31)
Avui és el darrer dia de l´any. Hi ha nombroses creences i costums que el trànsit d´un any a l´altre ha originat. Santa Coloma fou decapitada per un germà seu davant les acusacions d´un pretendent que no va poder aconseguir els seus propòsits. "Na Coloma du la doma /pes carrers i pes veïnats,/ i té més enamorats/que patenes no hi ha a Roma." Sant Silvestre era romà i va ser Papa al s. IV, en succeir sant Melquíades. Els nostres avantpassats, en començar una feina llarga, deien un parenostre a sant Silvestre per tal de poder-la veure acabada. Es creu que aquesta nit les bruixes que han perdut el poder el recuperen tot ensenyant les anques a la lluna. "Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra"; "Per sant Silvestre, per la porta o per la finestra"; per aquesta raó la gent prenia mesures per evitar la seva visita. Posaven la branqueta d´olivera o llorer beneït el diumenge de Rams al portal; també dibuixaven tres creus damunt la cendra del foc de la llar; en anar a dormir senyaven el coixí tres vegades amb aigua beneïda i posaven a sota fulles de llorer o olivera beneïts. També es posava una ferradura darrera la porta.
Ninou o Cap d´Any (1)
Avui és el primer dia de l´any, el Cap d´Any o Ninou. Aquesta és una manera familiar d´anomenar-lo i deriva del terme llatí "Annum Novum"; a l´actualitat gairebé no s´utilitza, però abans havia estat molt corrent. Aquest dia la gent fa balanç del que ha estat l´any anterior i diposita les seves esperances en el que acaba de començar. "Any nou, vida nova". Es creia que l´ociositat absoluta era un mal auguri i la gent solia començar l´any treballant una estona en el seu ofici. Demà (2) és el primer dia laboral de l´any, i havia estat costum mirar d´enllestir totes les feines començades abans d´acabar l´any per tal de poder encetar l´any amb una feina nova. Es tenia per mal averany començar l´any treballant en una feina que s´arrossegava de l´any anterior. També era costum acompanyar la feina cantant, sobretot aquells oficis que havien de picar i fer renou, com ferrers, fusters, picapedrers, sabaters, etc.
Ha entrat gener
Agafa el nom del déu romà Janus, representat amb dues cares que miraven en direccions oposades: l´una cap al passat i l´altra cap al futur. Aquest és un mes "dormidor", perquè la natura reposa, sembla adormida. No arrela res i no creix cap vegetal. La xemeneia de moltes cuines de les cases del camp arribaven fins a la meitat, i moltes tenien els bancs i les cadires dins la xemeneia; en les llargues i fredes nits d´hivern, al voltant del foc i l´escalfor, es contaven rondalles, i històries, i es passava el rosari, i sabers que passaven d´una generació a una altra per la via de l´oralitat. Avui, tot aquest món, sembla com si mai no hagués existit, però tots els qui el vàrem viure recordam amb fruïció i estima aquelles vetllades que mai no tornaran.
L´estel de Nadal
Dia 6 de gener es fon l´estel de Nadal. Va sortir en néixer Jesús i va servir de guia als tres Reis fins a Betlem. És per això que si hi ha nit estrellada augura un bon any. Aquest estel, o estrella, enllaça amb la creença que diu que quan neix un infant surt al cel un estel seu, el qual viu amb ell, i mor quan mor la persona que representa. Per això, també, "val més néixer amb estrella que estrellat"; o també, quan una persona du bona sort se li diu que "té bona estrella".
´Ovelles paues´
El nostre col·laborador Rafel Perelló, ens diu que introduir llet de somera dins la naturalesa d´una egua abans de ser lliurada al cavall, garantia l´embaràs. Si una persona es volia llevar pigues del cos havia de mamar llet d´una cussa. Menjar formatge fregit provoca la pèrdua de la llet a les ovelles. Són ´lletoses´ supersticions. Quan una serp o un calàpet succionava llet del braguer d´una ovella, aquesta prenia el nom d´´ovella minva´ o ´ovella afollada de braguer´. Aleshores el pastor introduïa a la guarda una ´ovella paua´ (nascuda el dia de sant Pau), que té la virtut d´allunyar dites bestioles xucladores. Diuen que l´enganyapastors té aquest nom perquè és au afectada d´absorbir llet de cabres i ovelles d´amagat del pastor. Per guarir el mal d´orella a un home s´abocava dins l´orella un petit roll de llet de dona que alletàs una nina. Si el mal el patia una dona, s´introduïa llet d´una mare que alletàs un nin. Els infants ´granduls´ que encara mamaven eren denominats ´mama-ruques´. Alguns infants mamaven llet d´una cabra, talment xotinats, tot aclarint que ´xotinar´ significa avesar un anyell a mamar d´una ovella que no és la seva mare.
Recomanacions
Dilluns, cap d´Any, a Lluc el bisbe de Mallorca oficia la missa, amb el cant de l´Escolania. Dilluns (1) és el dia Mundial de la Pau. Dijous (4) és sant Titus, patró dels que no creixen. Dissabte (6) és la diada dels Reis; divendres (5) se´n fa l´arribada a tots els pobles.