La lluna de gener. Gener és temps de pronòstics; tothom està atent a observar com es mostra l'any, com si hagués de fer un avanç dels fets que vendran. La pluja de gener és un bé de Déu: 'Aigua de gener, omple bótes i graner'. Som en ple hivern -encara que no ho sembli!-; els dies són curts i les nits llargues i fredes. Hi ha la creença que la lluna de gener té una influència favorable sobre la natura i els conreu, i sobre la salut de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les 'minves' de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena. La saó de gener és la més bona per als arbres; és temps de fangar, plantar i podar la vinya. Temps de cria del bestiar de llana, temps de vent, de fredorades i tronades. Comença la posta de l'aviram i es posen les primeres llocades. Sembla que la mar minvi o es buidi, els pescadors creuen que és per influència de la Lluna: 'Pel gener el mar se'n va i pel febrer la mar se'n ve'. El gener és un mes dormidor; la natura està adormida i el sementer també. Però, així i tot, hi plana el pressentiment esperançat que la natura es desvetlla; l'ametller anuncia el bon temps.
Entra la lluna plena (12). Durant el mes de gener es poden sembrar alls tardans, guixes, llenties, ciurons i espinacs, i es trasplanten lletugues, bledes, etc. Convé repassar els planters d'hortalissa que vàrem fer el mes de desembre: tomatigueres, pebrers, etc. Si els teniu tapats amb plàstic convé anar-los destapant els dies que faci sol; i tirar cendra al voltant del planter perquè no hi vagin els caragolins. Aquest mes també és bo per trasplantar rosers de tota casta; no hem de tenir por d'escurçar els tanys fins a deixar-los tres o quatre ulls, ni de llevar tanys de sobres. Si comprau plançons recordau a llevar-los tanys, ja que en solen dur massa. Els rosers agraeixen un bon clot i un bon conreu i els fems lluny de les arrels noves que naixeran. Ja sabeu que els cactus i suculentes no necessiten aigua, perquè la majoria dormen: com més fred fa, menys aigua volen.
El camí de Sant Jaume. Com que les nits de gener tenen fama de ser les més clares i estelades, la constel·lació de la Via Làctia guiava els pelegrins cap a Sant Jaume de Compostel·la, a Galícia. Una altra variant de la creença diu que la Via Làctia és el camí que segueixen les ànimes que van a visitar el sepulcre del sant abans d'entrar al cel, i que cada estrella que forma la constel·lació és una animeta que va de viatge cap a Compostel·la. Aquesta creença enllaça amb una altra molt antiga que situava el país de les ànimes més enllà d'on la terra s'acabava; a l'antiguitat, Galícia havia estat un 'finisterrae', és a dir, un punt on la terra s'acabava; no és estrany, idò, que les ànimes anassin cap allà, per tal d'arribar al seu lloc d'origen.
Demà és sant Julià. Patró de Campos; es canten els goigs del sant i l'himne de la parròquia, i els fidels en besen la relíquia. L'església de Sant Julià, d'estil neoclàssic, va edificar-se entre els anys 1858 i 1873. Es conserva el campanar del segle XVI i algunes capelles més antigues del segle XVIII. Els sants Julià i Basilissa (s. IV) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia durant el regnat de Dioclecià. No hi ha dades històriques provades de l'existència de la parella. Forçat a casar-se per la seva família, Julià, que havia fet vot de castedat, va posar-se d'acord amb la seva esposa Basilissa, que també volia consagrar-se a Déu, i varen preservar la virginitat durant tota la seva vida. A més, Basilissa va fundar un convent per a dones, del qual va ésser-ne superiora i Julià va reunir un grup de monjos i va fundar un monestir. Tots dos van convertir la seva casa en un hospital on van arribar a atendre milers de persones. Això ha fet que també s'hagi confós Julià amb el llegendari Julià l'Hospitalari.
Sant Hilari (13). Sant Hilari de Poitiers -va néixer i morir en aquesta ciutat-; l'any 350, encara casat, fou elegit bisbe de Poitiers, i més tard doctor de l'Església. Va lluitar contra els arrians i l'emperador Constantí el va desterrar a Orient. Va escriure obres plenes de saviesa en defensa de la fe catòlica i comentaris de la Sagrada Escriptura, i per això ha estat considerat escriptor i teòleg. És representat com a bisbe, amb un llibre, un drac o serps als peus i un tetraedre, símbol de la Trinitat. És invocat contra les serps. Tal dia com avui Jesús fou batejat per Joan en el riu Jordà.
Recomanacions. Les glosades -entrenament per a la gran setmana!-de divendres (13), a Costitx, Lloret i al bar Mallorquí de Manacor, on se sabrà el guanyador del concurs de gloses santantonieres.