Demà és la Conversió de sant Pau (25). I el dia ja s´ha allargat. "Saül, Saül, per què em persegueixes?" li demanà Jesús. Era ciutadà romà, hebreu de nissaga i fariseu de religió, perseguidor implacable del cristianisme. "No ho faig de mala fe (Ep a Tim I, I,13), ho faig per ignorància". A partir d´aquell moment, Saül va ser Pau i va reprendre el camí de Damasc amb un estat d´esperit distint. Conegué Pere a Jerusalem, viatjà a Antioquia, Xipre, Grècia i per tot Àsia Menor. Fou condemnat a mort juntament amb Pere, només que ell, essent un ciutadà romà, no va ser crucificat, sinó decapitat. "Alt com un sant Pau": el gremi d´espasers tenia una gran espasa, molt ben treballada, la qual, quan el gremi sortia corporativament i amb caràcter oficial, feien dur al coll a un home vestit de sant Pau i que anava al capdavant; aquesta persona havia de ser alta i forta, a diferència del veritable sant Pau, que era petit i geniüt. El "mal de sant Pau" és l´epilèpsia, ja que ell caigué del cavall i patia aquesta malaltia; també cura de mals de nervis i de la ràbia -sant Pau ermità, el de la setmana dels barbuts, és un altre-.
Santa Paula (26). Era filla d´una noble família romana emparentada amb la dels Escipió. Dona de gran devoció, quan va quedar-se viuda va emprendre un llarg pelegrinatge a terra santa on es va quedar a viure i va predicar el cristianisme. La tenien per patrona les viudes, i també les mocaderes, verdulaires i hortolanes, entre les quals abundava molt el nom de Paula, i que la gent va arribar a prendre com a sinònim de pagesa.
Sant Tomàs (28) i sant Pere Nolasc (29). El "doctor Angèlic" va néixer a Nàpols. Va estudiar a Colònia amb sant Albert el Gran; la seva síntesi de la teologia amb els fonaments filosòfics d´Aristòtil va significar la consolidació de la doctrina cristiana. És el patró dels estudiants i el dia d´avui tancaven les aules per celebrar la festa. Sant Pere Nolasc va néixer a França i fou mestre del rei Jaume I. Aquest sant va tenir la fortuna de rebre moltes visites de la Mare de Déu i li encomanava tasques, com la fundació de l´orde de la Mercè. Sembla que el sant era molt despistat i més d´una vegada s´havia trobat sol celebrant la missa perquè no s´havia recordat de tocar les campanes. En dues ocasions que li va passar això, la Mare de Déu acompanyada d´un gran estol de sants i àngels varen baixar del cel per omplir-li l´església. El dia que va morir també va baixar a visitar-lo la Mare de Déu per tal de confortar-lo en el tràngol de la mort.
Entra la lluna plena. Diuen que la lluna de gener és la més clara de tot l´any. És bo que plogui al llarg d´aquest mes -ha plogut molt poquet!-, ara que el camp comença a treure tot el que s´hi va sembrar al final de la tardor. És temps de fer clots, sembrar, empeltar i treballar els arbres fruiters de fulla caduca, especialment l´ametller, l´albarcoquer, la prunera i la pomera. També es poden sembrar garrovers, tarongers, llimoneres, pereres, cirerers, noguers, rosers, etc. Als horts se sembren pèsols i faves, i alfals per al bestiar. És el moment de collir col-i-flors i borratxones: amb un poc de porquim són boníssimes, i per les sopes de matances úniques! Diuen que els alls sembrats per la conversió de sant pau i collits per sant Joan tenen més propietats curatives, sobretot si es consumeixen crus. Al llarg del mes, a la muntanya, encara que faci fred, es continua collint oliva i fent oli a les tafones. El refrany de l´encapçalament del Costumari ens recorda que el gener era fred, i s´havien d´encalentir de qualque manera... sant Miquel és dia 29 de setembre, si fa no fa, nou mesos després.
Recomanacions:
-L´extraordinari -un altre!- "Pronòstic santjoaner 2016", una veritable enciclopèdia de cultura popular, edició en homenatge a Miquel Matas Juan, "es Sabater Coix"; hi trobareu un record dedicat a mossèn Josep Estelrich i Costa; el resum de l´any agrícola i l´hort del padrí (Antoni Sastre, "de sa Botigueta"; la crònica negra del barri d´Hortella (Miquel Estelrich Mieras, extraordinari relat); la llegenda santjoanera de la mata escrita de sant Ramon (Joan Barceló i Bauçà); un argument glosat (Joan Matas, "Ditaler"); la crònica de la climatologia (CEIP Son Juny); a més de les seccions habituals del pronòstic. Enhorabona, una altra vegada, al Col·lectiu Teranyines!
-Dimecres (27) és el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l´Holocaust.
-Dijous (28) és el Dia europeu de la protecció de dades.