Demà, Nit de Nadal (24) Juntament amb la nit de la vigília de Sant Joan, són les més riques quant al costumari popular. El cant de la Sibil·la, la Missa del Gall, els pastorets, les nadales, la preparació per l´àpat de Nadal, conformen uns rituals que s´han mantingut al llarg dels segles. El gall, segons la llegenda, va ser el primer animal que va proclamar la vinguda del Messies; de fet, en algunes cultures és considerat un "animal solar" i és objecte de culte. En totes les nostres parròquies es viu intensament el cant de la Sibil·la, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb els àngels i els pastorets.

La Nativitat del Senyor (25) Es commemora el naixement de Jesús, a Betlem. Aquesta celebració va aparèixer per primera vegada a Roma cap a l´any 330 i ja amb aquesta de data de 25 de desembre. El Nadal és la cristianització d´una festa pagana; i d´aquí ve l´admissió en la litúrgia d´un dels temes dominants en la celebració: la llum. En aquest cas, Crist és l´única i veritable llum de l´anima cristiana. És costum per Nadal estrenar alguna peça de roba ("Per Nadal, qui res no estrena, res no val"), i com que, segons la llegenda, això enutjava el dimoni, s´amagava per tal que no es veiés; també es considerava el color vermell com a pecaminós en aquestes dates, i és per això que es veu molta roba interior d´aquest color en els aparadors.

El sentit còsmic de Nadal Per les cultures primitives el Sol va ser la primera divinitat, per això, a mesura que la societat evolucionava l´home prenia consciència del seu poder, molts atributs del sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol com a símbol de poder i d´immortalitat ornava la cuirassa d´Alexandre el Gran. A Roma, el dia del solstici d´hivern era consagrat en honor de l´emperador amb la denominació de "Natalis Invicti" (naixement de l´Invicte). L´Església cristiana va triar aquest dia per commemorar el naixement de Jesús, figura clau de la nova fe.

Les herbes de la bona sort L´any solar comença de nou i és necessari creure que serà un any venturós. Per assegurar la bona sort, hi ha el costum de guarnir la casa aquests dies amb herbes que es creu que l´atreuen: el vesc, el boix, el galzeran. Potser el fet que aquests vegetals fruitin a l´hivern és el que fa creure´ls portadors de bona fortuna. Als països nòrdics era costum -ara estès per tot arreu- d´entrar dins la llar un avet, que era l´únic vegetal verd que havia quedat quan tot era cobert de neu, com un símbol de vida, i era retornat a fora quan la neu deixava veure la terra i els vegetals. El fet que els arbusts esmentats hagin tengut aquesta consideració ha fet que siguin una espècies protegida.

Sant Esteve (26) i els Sants Innocents (28) Considerat també com "la segona festa", sant Esteve era patró dels sastres, i de tots els que treballaven la pedra. Avui se sol dinar de les restes del gran àpat d´ahir. Els Sants Innocents commemoren la gran degollació de nadons a mans de les tropes del rei Herodes, el qual pretenia d´aquesta manera destruir el poder profetitzat a un nadó nascut feia dos dies. Una de les maneres de celebrar-ho era la de donar el poder durant un dia als infants, els quals n´elegien un per ocupar el càrrec de bisbetó; encara avui se´n fa el sermó.

Recomanacions El combat de glosat de dissabte (dia 29) a s´Arracó entre Xurí, Servereta i Campaner.