Ja no basta amb protegir; cal restaurar

En menys d’una setmana, el Govern ha culminat l’ampliació del Parc Natural de Llevant i ha anunciat l’inici del procés per declarar-ne un de nou al municipi de Calvià; el qual, a partir de demà, per cert, inicia la consulta pública prèvia a partir de la proposta que vam presentar la setmana passada i a la qual, per suposat, us hi convid a participar per construir, entre tots, un espai natural protegit millor.

Es demostra, una legislatura més, que els Pactes de progrés son essencials per garantir l’equlibri mediambiental d’aquesta terra. Tot i així, l’emergència climàtica que patim és tan severa que ens obliga a anar més enllà de la protecció i la conservació i donar una nova passa impulsant la restauració ambiental per garantir el benestar de les generacions futures.

En aquest sentit, la Comissió Europea ha donat una passa endavant i ha elaborat una «Llei de Restauració Ambiental» que es preveu que enguany mateix s’aprovi al Parlament Europeu i condicioni, per tant, les polítiques mediambientals de tots els Estats membre. Es tracta d’una normativa ambiciosa que es proposa recuperar el 80% dels hàbitats degradats del vell continent. El Govern, a través de la conselleria d’Hisenda i Afers Exteriors, ha organitzat, avui mateix, un seminari per analitzar-ne les obligacions i oportunitats que comportarà; un esdeveniment molt interessant que tindré l’honor de concloure.

A les Illes Balears, som conscients que la condició insular ens fa més vulnerables i fràgils davant els estralls de la crisi climàtica. És per això que ja estam posant en marxa projectes ambiciosos que van en la línia d’aquest nou paradigma que va guanyant pes en la gestió ambiental: ja no basta amb protegir, cal restaurar.

Fa poques setmanes, presentàvem l’Estratègia balear de zones humides (2023-30) elaborada en col·laboració amb WWF, principal autoritat mundial en la matèria, i que proposa un centenar d’actuacions per recuperar l’extensió i qualitat dels nostres aiguamolls. Es tracta d’un document que fa anys que preparam i algunes del centenar de mesures que proposa ja estan en marxa, com ara les que s’incloïen ja en el Pla de millora de la biodiversitat a les depuradores d’ABAQUA o la recuperació de boscos de ribera als torrents que alimenten s’Albufera de Mallorca.

No ens oblidem d’altres hàbitats, tant valuosos i fràgils com els esmenats. El Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos és avui dia escenari d’un ambiciós projecte de restauració del sistema dunar, una altra de les prioritats indiscutibles en matèria de preservació d’hàbitats.

No obstant, a part dels terrestres cal posar èmfasi també a la restauració dels hàbitats marins. En aquest sentit, des del Govern de les Illes Balears i de la mà de les entitats científiques de referència, també hem donat un bot quantitatiu i qualitatiu important al llarg d’aquests darreres anys. Amb el Decret Posidònia com a base normativa, exemples concrets de restauració d’aquesta fanerògama marina avui ja són una realitat a les nostres illes. Així, les Illes Balears, punteres amb aquest nou paradigma, es veuen abocades a seguir apostant per, no només protegir i conservar, sinó també restaurar. El futur passa també per recuperar allò malmès en el passat.