«El cel és el sojorn dels justs». Amb aquesta metàfora tan bella i reeixida Jaume Alemany, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat a Palma, explica a través d’un petit vídeo el projecte de micromecenatge a través del qual vol adaptar alguns espais en desús de la parròquia en habitacions o estatges que permetin acollir persones en situació de dificultat a causa de la pandèmia. «No és un espai marginal ni un lloc on es cronifiqui la necessitat», afirma, sinó més aviat un recer, és a dir, un lloc al qual acudir quan algú es veu amenaçat per una tempesta o amenaça sobtada. Acudesc ràpidament a l’Alcover-Moll, que em dona la següent entrada d’aquests mots. ‘Sojorn’: Lloc on s’està en repòs; ‘recer’: Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps. Tant l’una com l’altra tenen el seu equivalent en castellà, ‘holganza’ o ‘reposo’ y ‘abrigadero’ respectivament, però que no arriben al meu parer a copsar el significat ni la màgia d’aquestes dues paraules, a cavall entre la sòbria senzillesa d’un refugi i la necessària solidaritat que traspuen el generós i altruista projecte de Jaume Alemany.
Durant el vídeo en Jaume fa servir una veu assossegada i calma, sense impostacions, modulant cada paraula i expressió d’una sinceritat inusual en els temps que corren. Afirma Alemany que la seva és una parròquia de barriada, humil, i que l’objectiu de la seva empresa no és altre que ajudar les persones que es troben en risc d’exclusió, sigui quina sigui la seva procedència i origen. «Després d’aquesta pandèmia -segueix dient- hem de tornar a una cosa millor, plantejar-nos un altre model de vida». No és tothom, que hagi après aquesta sàvia lliçó. Alemany parla obertament de compartir, de donar una mà a qui més ho requereix en aquesta difícil conjuntura que ens ha tocat viure. I ho fa amb una convicció i una naturalitat tals que conviden a creure-hi gairebé ulls clucs, amb una honestedat fonda, com de qui coneix les necessitats humanes més pregones i vol posar-hi alguna casta de remei. Al capdavall crec que és aquest i no altre el sentit de l’Església de la qual se’n sent part activa: treballar sense fer renou i utilitzar els recursos a l’abast per fer el bé, per tractar de millorar la vida d’aquells als quals la fortuna o un mal cop els ha donat d’alguna manera l’esquena.
Un altre aspecte summament interessant del projecte és el caire social i pedagògic de què gaudeix el seu enfocament. En Jaume parla d’un espai on els joves, si cal, aprenguin i puguin cuidar de la gent major que s’hi sojorni, i valga la redundància. Un lloc on, en definitiva, els estudiants allotjats puguin conèixer de prop la pobresa i aprendre que no tot són flors i violes, quan es tracta de conviure. Allò que pretén «Sojorn» constitueix tota una filosofia de vida, tota vegada que es proposa alguna cosa més que compartir un espai. Aquest estatge o allotjament temporal implica també respectar unes normes cíviques de convivència, sense deixar de banda aspectes com el reciclatge o l’ús responsable de les energies. Es tracta, en definitiva, d’anar cap a una realitat més sostenible, com ens demanen urgentment els temps post-pandèmia que tard o d’hora haurem d’afrontar.
L’actitud decidida i serena alhora de Jaume Alemany en explicar la seva curolla em remeten a l’Adagietto de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, que ara estic escoltant. Hi ha alguna cosa d’harmonia vital, en la seva partitura, una música que convida a la reflexió però també a l’acció, a anar més enllà de la sublimitat de les notes d’aquesta immensa composició. Somia però té a la vegada els peus a terra, en Jaume. Sé també de la seva estima i afició pel Camí de Sant Jaume, i qui ha viscut l’experiència sap que tant o més important que arribar a Compostel·la és valorar les passes que t’hi condueixen, és a dir, l’esforç i l’entusiasme invertits en l’itinerari. Record que en un petit xat que tenguérem en ocasió de les nostres respectives experiències com a pelegrins quedàrem per fer un cafè; estic segur que tan aviat com les circumstàncies ho permetin el farem, ja diuen en mallorquí que allò que és bo se fa esperar.
Mentrestant em permet demanar-vos que visualitzeu el vídeo d’en Jaume en què explica el seu projecte. El trobareu a Youtube sota l’epígraf «Projecte Sojorn». No vos durà molt més de cinc minuts, ja ho veureu. Jo ho vaig fer i em va faltar temps per col·laborar-hi, qui sap si mogut per aquesta petita espurna que, malgrat tot, ens empeny a ser solidaris amb les causes que s’ho mereixen. I «Sojorn» s’ho val, i tant que s’ho val, podeu estar-ne ben segurs.
