Els creadors dels èxits infantils #Tot anirà bé i #Salimos más fuertes han presentat aquests dies #Estas investigaciones para nada repercuten en la Corona i #La propia Casa Real está marcando distancias sobre estas informaciones, dues noves superproduccions on el nivell de fantasia assoleix fites inèdites. L'estrena s'ha celebrat amb un tour de dos dels protagonistes per les distintes comunitats d'Espanya. Els mitjans i les autoritats han competit en cortesania i han venut la campanya de propaganda com un favor dels monarques cap als seus súbdits quan, en realitat, han estat els súbdits els que els han fet el favor a ells seguint-los el joc i abstenint-se d'assenyalar la seva nuesa.
Una vegada més, ha quedat demostrat que la pulsió d'Espanya per infantilitzar els seus ciutadans és irreprimible. La part positiva és que la Corona s'haurà de coure dins el seu propi suc, com a mínim, tants anys com es segueixi retardant la nostra majoria d'edat. La negativa és que haurem d'empassar-nos la gran maniobra lampedusiana amb què pretenen salvar Felip VI i fer veure que, en aquest cas, els reis ja no són els pares. Per això mateix, centrar tota l'atenció i la indignació en la figura de Joan Carles I és caure de ple en el parany d'un Estat que, més que vetllar per la salut democràtica del país, sembla que només es preocupa de mantenir una determinada estructura de poder i, sobretot, una determinada cultura de poder.
Aquesta cultura de poder és, justament, el que explica els presumptes delictes comesos per Joan Carles I, no la seva teòrica inclinació cap al delicte. El rei emèrit no va fer i desfer sense traves pel simple fet ser inviolable, sinó perquè va comprendre que entrar en el contraban d'interessos amb què els poders públics, privats i mediàtics havien fonamentat els seus privilegis era la millor manera de garantir la seva pròpia supervivència. Per això, el que ens hauria d'escandalitzar avui no són tant els milions de Suïssa com els anys de silenci i connivència durant els quals la Casa Reial ha servit de patent de cors als mateixos poders que ara, per mantenir l' statu quo, canviaran de rei com qui canvia un fusible. Convertir-se en el blanc fàcil cap al qual tothom apunta és el darrer servei de Joan Carles I als seus antics socis. La pel·lícula de dibuixos animats és a punt d'acabar: el rei jove apunyala al rei vell per tal que la seva sang purifiqui i renovi la inviolabilitat de l'elit de prohoms i saltamarges que el sostenen. Serà un final digne de Shakespeare.
