La setmana passada es va presentar el "Pacte de reactivació de les Illes Balears", un document carregat de velles promeses i de bones intencions que pot ser un punt de partida si el que prima és la voluntat d'acció i no el clàssic ardit de fer volar coloms per fer veure que es fa alguna cosa. El gran emperò és que la majoria de mesures econòmiques requeriran massa temps per a mostrar els seus efectes i, en conseqüència, no resoldran les necessitats peremptòries de la immensa majoria d'empreses de les illes. En aquest sentit, el pla presentat pot ser sigui un bon tractament de rehabilitació, pot ser que fins i tot arribi a ser una bona vacuna, però el que ara necessita l'economia són respiradors.
Fa dues setmanes, el govern de Pedro Sánchez va concedir a les empreses de Canàries el respirador que havia negat a les de les illes. Ningú no dubta que la pròrroga dels ERTO era vital per a les Canàries, però en el cas de Balears, que no compten amb una temporada d'hivern com la de l'arxipèlag de l'Atlàntic ni amb les mateixes compensacions fiscals, ho era encara més. Francina Armengol no podia deixar passar per alt l'enèsim menyspreu d'un govern espanyol cap a les Illes. No per honor ni per dignitat, sinó per l'extrema necessitat d'una economia que es pot veure abocada a la major depressió d'ençà la postguerra.
La teòrica correcció del greuge va arribar divendres passat. La bonificació de les quotes de la seguretat social dels treballadors fixos discontinus, tot i que és una bona mesura, no resoldrà els problemes de les empreses que no es podran permetre obrir per manca de demanda ni, per descomptat, els de la resta de negocis no turístics per a les quals les vendes dels mesos d'estiu són fonamentals. Una vegada s'hagi esvanit el miratge de l'estiu, els efectes devastadors de la pandèmia econòmica i del monocultiu turístic emergiran amb tota la seva cruesa. Per primera vegada en dècades, Balears no es podrà permetre esser solidària amb la resta d'Espanya, ans al contrari, necessitarem que ens sigui retornada la generositat de tots aquests anys. Per això, tant els partits que governen Balears com els que estan a l'oposició haurien de començar a prendre consciència que s'hauran d'esforçar com mai fins ara per fer valer les necessitats de les Illes davant els seus companys de Madrid. Aquesta vegada no serà suficient tornar amb un enfilall de mirallets amb què entretenir-nos ni amb un nou REB de bijuteria. Ara ja no ens hi va el benestar, sinó la subsistència.
