Aquests dies de confinament serveixen, entre d'altres coses, per a ordenar papers. Entre la multitud de papers he trobat dos treballs que, si bé son de fa molts d'anys, no han perdut la seva actualitat i penso que venen com anell al dit ateses les circumstàncies que actualment vivim,
El primer d'ells titulat L'economia a Mallorca al segle XX, publicat a la revista Lluc, gener-febrer 2001, nº 820. El segon du per títol Agricultura i ramaderia a Mallorca, editat pel Cercle d'Economia de Mallorca, juny de 2002.
L'home es l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Per exemple, la crisi de l'any 2008 ens va trobar endeutats fins a les celles, tant als particulars com a les Administracions. Mitg sortits de la crisi, ens hem tornat a endeutar i els bancs han repetit concessions creditícies amb quasi el mateixos criteris que els conduïren a un rescat. I així podríem posar molts d'exemples.
Ara tothom s'omple la boca amb conceptes com consumir productes "Km 0" o comprar productes locals de la nostra agricultura i ramaderia.
Estic convençut que, per desgràcia, passat aquest ensurt, tornarem a consumir, a comprar a les grans superfícies tot fixant-nos en el preu com a únic reclam, sigui produït a Xile o a Pequin. Oblidarem que els agricultors i ramaders de les illes són els qui ens han nodrit de productes amb esforç i risc.
És important que ens mentalitzem, d'una vegada per totes, que és fonamental per a l'equilibri de la nostra societat consumir productes de ca nostra, agrícoles i industrials.
No basta que les institucions creguin que compleixen la seva responsabilitat amb quatre anuncis convidant al seu consum.
Són necessàries unes actuacions valentes i decidides. Cal fomentar i impulsar, d'una vegada, un vertader pacte intersectorial.
Exceptuant aquestes darreres temporades turístiques en què hem superat els 13 milions de turistes, tot suposant que ens visiten devers 10 milions anualment que, amb una estada mitja de 6 dies provoquen 60 milions d'estades que, tenen com a conseqüència 180 milions de menús (tres menjades per dia).
Si l'Administració seu a taula productors i compradors, i ambdós es posen d'acord en quins productes, quantitats, preus certs i rendibles, dates de lliurament i finançament, estan disposats a produir i comprar, hauríem garantit no sols la supervivència productiva del sector primari, sinó també les altres funcions que pot desenvolupar el medi rural. Ens referim a les següents:
Función cultural. Una part important de l'herència cultural del nostre país es fonamenta en la cultura popular rural, els costums i artesania etc.
Funció complementària. Un sector primari actiu i consolidat aturaria el procés de degradació de l'entorn rural. L'agricultura pot contribuir, de manera activa, a l'oferta d'un producte turístic més atractiu, diversificat i competitiu, atès les característiques del nostre paisatge i arquitectura rural. Tot obviant les dificultats d'una comercialització directa entre el pagès i el consumidor. Cal més llibertat de comercialització.
Funció de producció de béns ornamentals i d'embelliment de l'entorn. La producció de flors, plantes ornamentals, arbres etc. destinats a l'embelliment de zones turístiques i jardineria pública i privada, contribuiria a la creació d'una riquesa compensatòria entre municipis turístics i d'interior. L'aforestació de zones agrícolament marginals, amb ajuts, afavoriria fer desaparèixer terrenys abandonats i de fort impacte visual i ser substituïts per paratges dolços, verds i atractius, que contribuïria a la millora del medi ambient.
Funció de producció de béns d'ús industrial i artesanal. Béns destinats a la indústria agroalimentària que inclús es podrien comercialitzar en els propis hotels, si existís la voluntat de destinar un petit espai a aquests productes.
Si hem posat un fort èmfasi en el sector rural és perquè creiem que el nostre model turístic ha de tornar a les arrels que el varen fer ser la primera destinació del turisme vacacional de masses. Hem de recuperar aquells fets diferenciadors que garanteixin la supervivència del model, que avui està prou agredit. No basta un model de sostenibilitat; es fa necessari un model de responsabilitat que ens permeti recuperar la bellesa integral de l'illa.
El mateix es pot dir dels productes artesanals. Cal recuperar els oficis que produïen bens artesanals, que si bé avui poden no tenir una gran utilitat, sí permeten servar una cultura i senyes d'identitat pròpies. És necessària la creació d'una escola d'artesans dels oficis a punt de perdre-se per la manca de continuïtat atesa l'edat dels que encara perviuen, molts d'ells ja jubilats però amb capacitat per ser Mestres d'una nova generació.
Un dia me deia el Sr. Gabriel Barceló: "a on una persona veu una dificultat, una altra hi veu una oportunitat". Ara és el moment d'aquesta oportunitat. Tot plegat ens permetria mantenir un nivell econòmic equilibrat i la possibilitat de transmetre a les noves generacions un entorn agradable, bell i equilibrat que sigui precisament garantia de futur.
* Doctor en ciències econòmiques i professor jubilat UIB
