19 de mayo de 2019
19.05.2019
Tribuna

Renda per càpita balear i l'impost turístic

19.05.2019 | 00:01
Renda per càpita balear i l'impost turístic

Fa poc s'han publicat dades de la comptabilitat regional que mostren, una vegada més, com les Balears han reculat des de principis de segle en el rànquing de PIB per càpita de comunitats autònomes. S'ha passat de ser la tercera comunitat autònoma en renda per càpita a ser la setena, de gaudir 25 punts d'avantatge respecte a la mitjana espanyola el 2000, a només 3 minsos punts el 2018. A més, aquesta pèrdua relativa en el rànquing s'ha produït amb una reducció en termes absoluts pel què fa al PIB per treballador d'un 1,7% a les Balears, mentre que a Espanya en conjunt ha incrementat un 12%. Per què s'ha produït aquesta convergència a la baixa de les Balears amb la mitjana espanyola, cosa que no ha succeït amb d'altres comunitats autònomes? L'altre dia, n'Antoni Riera, col·lega a la Facultat d'Economia a la UIB, i director d'Impulsa, think tank dels empresaris de les Balears, explicava com aquesta reducció de la renda per càpita s'ha produït en paral·lel amb un creixement econòmic important a les Illes: en PIB, en nombre de turistes, en nombre de treballadors (ARA Balears, 11 de maig de 2019). Així, clarament, el creixement ha consistit en posar més recursos (capital, treball, medi ambient), no a usar millor els recursos existents via increments de productivitat. Aquest és el problema econòmic al que Riera fa referència en el seu article.

Però la qüestió roman: quin factor de fons explica aquesta forma de creixement a les Balears, creixement en termes agregats però reducció en termes per càpita i per treballador? En això, Riera menysté la demografia i la política. El creixement econòmic a les Balears ha anat acompanyat d'un molt important creixement demogràfic i de població ocupada (de llocs de treball), la qual cosa implica en termes comptables que, tot i que el numerador de la renda per càpita hagi incrementat, també ho hagi fet el denominador. Òbviament, si el gran increment de treballadors s'hagués fet en activitats d'alt valor afegit, la renda per càpita hagués incrementat. Però això no ha anat així, i la pregunta és si es podia esperar que fos així. És a dir, a una regió com les Balears, un destí turístic ja madur, es pot pensar que experimentarà increments poblacionals i de treballadors de més d'un 40% en activitats d'alt valor afegit?

És important tenir present en aquesta anàlisi que la principal activitat econòmica a les Balears és el turisme. En una regió manufacturera, fins i tot en una ja desenvolupada, els increments en el nombre de treballadors i d'activitat econòmica molt probablement seran positius per les economies d'aglomeració que es generaran (com més empreses i treballadors d'un sector junts, més productius tendeixen a ser tots). En un destí turístic ja madur com les Balears potser encara queden algunes economies d'aglomeració, però sens dubte es pateix un problema greu de congestió que afectarà negativament a la productivitat. Carreteres i platges més plenes, més cases i pitjors paisatges i medi ambient, tot això minva la qualitat de l'output turístic i, per tant, el valor afegit global. Per tot això, sí que crec que, a les Balears, el creixement econòmic lligat a un enorme increment poblacional va lligat quasi inexorablement a una reducció de la renda per càpita i del valor afegit i la productivitat empresarial. A més a més, però, també hi ha un problema polític. Com afirma Riera, una reducció relativa a la mitjana espanyola en els nivells de renda per càpita dificulta el manteniment del benestar en termes de salut, educació, etc. Però això, en bona part, es deu al sistema de finançament autonòmic existent, la qual cosa, òbviament, és una qüestió política. A l'igual que la política d'inversions de l'estat: òbviament, més inversions afecten al creixement i a la renda per càpita de la regió en la que s'inverteix, aspecte en el que les Balears tenen de ja fa anys mancances importants en termes relatius a d'altres comunitats autònomes.

En qualsevol cas, jo també crec com n'Antoni Riera que el principal problema és el model econòmic de les Balears. És obvi que per a millorar la competitivitat de les Illes s'ha de sofisticar el producte, apostar pel capital humà, millorar la productivitat i el valor afegit de les nostres empreses, etc. Però tot això, en un destí turístic madur i una economia oberta com la nostra, requereix també controlar el creixement per a evitar que es basi en activitats de baix valor afegit. Un instrument imprescindible al nostre abast (òbviament no l'únic) és l'impost turístic. Per una banda, l'ecotaxa és una forma de lluitar contra la saturació i la congestió, imprescindible per a oferir un producte de qualitat. Per altra, fa menys rendible i evita les activitats de poc valor afegit. Però aquest tema, el de l'impost turístic, tot i que sembli mentida a aquestes alçades, encara sembla tabú en el món empresarial balear.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!