La democràcia espanyola és, des d'ahir, homologable a qualsevol altra democràcia europea. Han estat necessaris quaranta-dos anys i tretze convocatòries electorals perquè la coneguda com a "excepció espanyola" deixi de ser-ho. El mateix cap de setmana que es commemorava el 25è aniversari del triomf de Nelson Mandela i el final de l'apartheid, els espanyols han ressuscitat l'extrema dreta amb els seus vots. La irrupció de Vox era una de les poques certeses d'unes eleccions que s'havien anunciat com les més incertes de les darreres dècades. Faltava mesurar la intensitat amb que es produiria aquesta entrada i els d' Abascal no han defraudat, superant amb escreix els dos milions de votants i ferint de mort l'hegemonia del PP.
Més enllà de Vox, el triomf del PSOE era l'altra certesa que la majoria d'enquestes auguraven. En aquest cas però, el fet que el PSOE no només guanyi en termes absoluts, sinó que també tengui a mà diverses possibilitats de formar govern, fa que el triomf no sigui el del PSOE, sinó el de Pedro Sánchez, que ara té l'autoritat suficient per celebrar la seva particular boda de sang i venjar-se de tots aquells que han acumulat mèrits durant la seva mort i resurrecció,. Susana Díaz, Felipe González o Rodríguez Ibarra tenen avui pocs motius d'alegria.
El PP, per la seva banda, no reclamarà en els propers dies que sigui el partit més votat qui formi govern, ni que es prohibeixin per llei els "pactos de perdedores". Lamentablement per Casado, els populars ni tan sols estan en disposició de plantejar un d'aquests pactes que fins fa poc repudiaven. És tal la contundència de la derrota del partit reconquerit per Aznar que no es pot explicar únicament per la divisió del vot. L'obsessió de Casado per imitar Abascal no només ha provocat el despoblament d'un centre del qual el PP s'havia atribuït l'hegemonia durant anys, sinó que ha sembrat el dubte sobre quin dels dos partits era el genuí i quin l'imitador.
El partit d' Albert Rivera, tot i millorar els darrers resultats, no s'ha convertit en el principal hereu del PP. El fet que Cs decidís també competir en el mateix camp de batalla que Vox i PP i deixés al PSOE el camí al centre gairebé lliure ha fet que l'increment de votants sigui tan moderat que, a dia d'avui, els de Rivera no siguin els únics competidors pel ceptre de la dreta. En aquest sentit, tot augura que la batalla entre Cs i Vox per les despulles del PP serà cruenta.
El fet que, unes eleccions més, cap partit d'obediència estrictament balear hagi obtingut representació no entra ni en el terreny de la certesa ni en el de la incertesa, sinó en el de la més arrelada tradició. El que, en canvi, no és tradició, sinó una revolució en tota regla, és que el Partit Popular a les Illes sigui la quarta força només per davant de Vox. L'estratègia del PP de Company i Prohens d'assumir tots els postulats de Bauzá després de sacrificar-lo ha acabat en tragèdia. En canvi, Maria Salom ha aconseguit salvar una plaça al Senat, fent encara més dura la derrota d'aquells que un dia s'anomenaren regionalistes.
El fet que, a Balears, Vox hagi competit de tu a tu amb el PP a la majoria de municipis hauria d'obrir una reflexió no només entre les files conservadores, sinó també entre la resta de partits. La incorrecció política, la xenofòbia indisimulada i l'apel·lació a un nacionalisme visceral han recollit un nombre gens desdenyable de vots a la Part Forana. Més enllà de la caricatura del votant de Vox que durant els darrers mesos s'ha difós als mitjans i a les xarxes, caldrà analitzar quins temors i quina indignació ha empès a un nombre tan considerable de ciutadans, a priori regionalistes, a optar per una opció d'ultradreta.
En les properes setmanes sabrem si els poders fàctics d'Espanya i Europa consenten un pacte d'esquerres o si obliguen Albert Rivera a oferir-li un pacte de govern a Sánchez. Per si de cas, els militants socialistes congregats al carrer Ferraz advertiren Sánchez amb crits de "Con Rivera no!". No és descartable tampoc que la pressió sobre el partit taronja sigui tan gran que els propis companys de Rivera l'apartin per a facilitar l'acord. Sigui com sigui, ahir els votants sentenciaren a mort l'Espanya de les majories absolutes i donaren la benvinguda a l'Espanya dels pactes. En canvi, no s'albira de moment el retorn de l'Espanya dels grans consensos.
