Per mesurar la realitat del nostre turisme s'han d'avaluar l'eficiència de les iniciatives, propostes, determinacions i estratègies que s'han i es van fent; si hi ha hagut una veraç planificació amb prospectiva; sobretot el paper de l'Administració com a principal agent del sistema turístic en la gestió del seu desenvolupament.
Partint de premisses bàsiques conceptuals, basades en estudis d'autors varis en el tema, s'entén que: no són un mateix concepte turisme i activitats econòmiques del turisme; la consideració del turisme com actiu i patrimoni social o únicament factor de producció; una economia ambiental o només d'eficiència crematística; que algunes actuacions o estratègies sectorials, positives per a activitats econòmiques del turisme, poden tenir efectes negatius en el conjunt de l'estructura turística.
Amb aquests plantejaments conceptuals es pot sintetitzar la següent hipòtesi: "si el turisme és i forma un sistema estructurat: els agents, components, factors, variables, relacions, ... tots són necessaris o imprescindibles per a una veraç planificació i gestió del desenvolupament turístic d'una destinació", l'objectiu serà comprovar o demostrar, a manera de presumible tesi, que quan hi falta algun dels agents i components es ressent l'estructura del turisme i tota planificació i gestió queden exposades al fracàs; quan hi falten quasi tots o més bé no hi ha sistema, el desenvolupament és espontani en funció d'impulsos d'una demanda provocada per conjuntures favorables o crisis momentànies i sobretot depenent d'interessos sectorials"
De l'estudi i anàlisi aplicat a l'evolució del nostre turisme, avaluant el resultat del seu escenari en els moments més puntuals, punts d'inflexió o conjuntures al llarg del seu cicle de vida; relacionant aquestes situacions amb les mesures de planificació i gestió adoptats en cada moment, sempre tenint en compte el marc conceptual de les premisses de partida. Els resultats vendran de la comprovació de si s'han pres les mesures i solucions correctes de manera integral o si han estat en funció d'interessos sectorials basats en un turisme quantitatiu més que qualitatiu; un turisme massa estandaritzat, d'especialització quasi única, sense diversificació (sempre més del mateix) ni diferenciació pròpia.
La conclusió a la qual s'arriba és que les solucions adoptades han estat errònies a problemes equivocats. Han estat apedaçaments momentanis que han fet de cada vegada més gran una roda de seqüeles acumulades sense arribar mai a aconseguir un model qualitatiu, competitiu i sostenible. L'Administració, com a principal agent del sistema i responsable directe de la gestió, més bé ha exercit el paper de gestoria de les activitats econòmiques del turisme, i gran còmplice de què s'ha anat destruint i de cada vegada és més insostenible.
Què és el turisme? Des del punt de vista de la geografia humana, pel que fa referència a l'estudi i anàlisi d'un espai turístic, no podem admetre el turisme com una indústria. S'abusa exageradament d'aquesta expressió, del seus símils i de la consideració de factor de producció amb una única finalitat crematística. Tampoc no pot ser en ell mateix una activitat econòmica, malgrat és cert que té una capacitat immensa de generar activitats i sectors econòmics: hotels, agències de viatges, transports, serveis a les empreses, serveis personals, oferta complementària, etc. Uns més directes i d'altres d'indirectes fins a completar-se amb una gamma que es podrien dir "paràsits del turisme" (negocis d'oportunisme i picaresca; accions no legals; venda ambulant; "trileros"; prostitució; ...)
El turisme és senzillament un servei que abraça un sistema molt complex, estructurat en base al medi ambient, amb els recursos naturals i culturals (tangibles i intangibles), l'economia amb la demanda, l'oferta i el mercat, i la societat amb els turistes relacionats amb la població existent. Un tot lligat al territori amb les repercussions de transformació territorial i social. Son molts els elements, factors i agents que s'hi interrelacionen i que conformen el sistema turístic.
El turisme hauria d'anar necessàriament lligat amb el medi ambient, en tot el sentit holístic. Ara va bàsicament lligat a una economia convencional (que no hi contempla tots el factors ambientals).
Les superacions de capacitat de càrrega o d'acollida, la saturació, la competència sectorial, la pèrdua de qualitat de vida dels residents, tenen globalment un caràcter ambiental, ja sigui ecològic, social, cultural, psicològic, econòmic, de capacitació, d'informació, ...
El turisme és un fet molt complex que necessita d'un llarg debat conceptual, amb molta de didàctica. Manca una bona gestió i prospectiva de qualitat turística perquè la seva evolució dinàmica i contínuament canviant no ens agafi com sempre amb fets consumats mals de solucionar correctament i poder aplicar mesures globalment preventives més que parcialment correctives.
