Aquest diari publicà una carta de Francesc Domènech en que insisteix en que el descobridor d'Amèrica no era Colombo sinó Colom. Aquesta afirmació de Luís Ulloa, del 1927, no es sosté. Cal tenir en compte que Colombo abans que llinatge fou nom, per Sant Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio a Itàlia el 614, que en català era Colom. El nom en irlandès i gaèlic era Colum i també Columban. Els emigrants traduïen o adaptaven el nom a l'idioma del lloc d'arribada llegada, por això un Colombo es transforma en Colom en tota la Corona de Aragó i França. A França el llinatge Colom (no Colomb) s'estén des de Normandia cap a la Gascunya (Bordeus), el Bearn, el comtat de Foix y la Provença. Més tard es transformaria en Colomb. Un Colom a Itàlia es transformava en Colombo. Al Palachio Vechio de Florència hi ha un globo terrestre de Egnazio Danti de 1567 en el que Porto Colom passa a ser Porto Colombo. Per a tots els historiadors del món està clar que el descobridor d'Amèrica era genovès però hi ha aficionats que defensen altres teories sense aportar cap document. Sostenen que el Cristoforo di Colombo de la documentació genovesa es una persona distinta del descobridor, però hi ha documents, que he vist a l'arxiu de Gènova, que els enllacen com el document Assereto i un acte notarial datada a Gènova l'11-10-1496 en que tres germans Colombo, fills del difunt Antoni, germà de Domenico (pare de Cristoforo), varen acordar que un d'ells aniria a trobar-se amb Cristoforo di Columbo, almirall del rei d'Hispània.

Dins Omnium Cultura de Barcelona hi havia un Centre d'Estudis Colombins que defensava la catalanitat de Colom, feien feina d'arxiu per trobar documentació que fes costat a les seves hipòtesis. Els documents trobats han anat en sentit contrari de l'esperat. Francesc Albardaner, el membre més actiu, trobà el testament del cunyat del corsari Guillaume de Casanove, alias Colom, que permet la seva identificació, suposaven que era català i era francès de Normandia. També ens dona a conèixer un tal Bartholomeus Colom, genovès resident a València aprenent de teixidor de domassos el 1479. Es donaren compte que un Colombo genovès es transformava en Colom en terres de parla catalana. A la darrera conferència que havia donat a Omnium, en que vaig dir que el Colom català havia estat un miratge i vaig presentar la documentació genovesa, començaren a dubtar. Darrerament han dissolt el Centre. La darrera hipòtesi d'Albardaner suposa que els germans Colón serien de família genovesa i mare jueva i serien teixidors de seda a València.