Les notícies sobre el futur del Banc Mare Nostrum (BMN) i de Bankia es precipiten. Tot indica que la seva fusió és imminent, la qual cosa seria, sens dubte, un important avanç cap a la venda a la banca privada d´ambdues entitats financeres. La qüestió clau d´aquesta absorció del BMN per part de Bankia és que el missatge governamental, i del mainstream econòmic i polític, presenta com a única alternativa raonable i de "sentit comú" la de privatitzar les úniques entitats bancàries que, després del regal de les caixes d´estalvis sanejades als bancs privats, queden en mans del sector públic estatal, és a dir, són dos bancs nacionalitzats, o, si ho prefereixen, dues entitats bancàries -va de retro Satanàs!- públiques.
Tenint en compte que l´Estat ha posat una ingent quantitat de doblers públics per salvar Bankia i BMN, allò que seria lògic, si més no com a hipòtesi, és la idea del manteniment del caràcter públic de tots dos bancs. Aquesta manca de perspectiva de banca pública és conseqüència, una de tantes, de més de tres dècades i escaig sense pluralisme en matèria socioeconòmica, car la diferència entre l´esquerra socialdemòcrata i la dreta conservadora és, en aquest assumpte, com en tants d´altres, únicament de matís.
No compartesc, dit sigui ras i curt, el cruel i ineficaç dogmatisme neoliberal de la privatització universal. Ans al contrari, tal com la història demostra, les nacions sense una important, eficaç, i eficient presència de lo públic en els sectors estratègics esdevenen nacions amb majors i més punyents desigualtats socials, i amb una ineficiència econòmica prou important. Val a dir, doncs, que l´existència d´una banca pública, igual que la presència de lo públic en els àmbits de la sanitat, l´educació, les pensions, l´atenció a les persones en situació de dependència, els serveis socials, el transport públic, etc., és un factor d´igualtat d´oportunitats, o, si més no, de contenció de la desigualtat de resultats. Altrament dit: l´existència d´una banca pública constitueix un instrument fonamental per impulsar canvis de debò en el nostre model econòmic, i, alhora, garantia de manteniment d´uns estàndards de cohesió social coherents amb una democràcia que mantingui el seu impuls igualitari.
Cal, d´altra banda, desfer les mentides sobre la impossibilitat de l´existència d´una banca pública en l´actual marc institucional de la UE. Amb tal finalitat, recorrerem una altra vegada a la història: a finals de l´any 2011, 32 Estats d´Europa disposaven de 221 bancs amb participació pública, i 81 agències financeres públiques. Res, excepte la intensitat de la febre privatitzadora, ha canviat perquè el BMN (i Bankia) no puguin, formalment, convertir-se en un interessant i útil sector públic del sistema financer del regne d´Espanya.
Són particularment preocupants, per ser l´entitat que va absorbir a Sa Nostra, i que segueix tenint una gran presència a Balears, les previsions de venda del BMN. És per això que cal animar a les nostres institucions autonòmiques, insulars i locals; als agents socials i econòmics, als partits polítics, i a la ciutadania insular en general, a sumar-se i impulsar la campanya que entorn del manifest "Aturem la venda de Bankia i BMN" s´està desenvolupant en el conjunt de l´Estat.
Evidentment, és imprescindible conèixer allò que va passar a Sa Nostra, i saber quins van ser els responsables. Però, a la vista de l´acceleració del procés de "fusió" de Bankia i BMN com escenari previ d´una segura privatització, el punt urgent és aturar qualsevol operació orientada a la privatització del BMN. És fonamental apostar per uns serveis financers públics amb un cert arrelament en aquesta terra. S´ho paga per tal de donar solucions realistes a les famílies, i a les empreses que tenen necessitats financeres, i per finançar els costos de transició d´un patró de creixement econòmic insostenible des del punt de vista social i ecològic. Sens dubte és un bon negoci apostar per un banc públic al servei dels interessos de la societat de Balears; implicat de debò amb una obra social digna; regit amb criteris ètics, sostenibles i amb control social. En definitiva, que posi fi als abusos bancaris i que, alhora, esdevengui en referent de bona pràctica bancaria.
(*) Analista sociolaboral