10 de octubre de 2012
10.10.2012
Tribuna

Alan Turing: Pare de la informàtica, heroi de guerra, icona gai

10.10.2012 | 08:30
Hi ha un grapat de personatges històrics de qui podem dir que tingueren un paper clau en algun moment de la història. De molt pocs podem dir que l´hi tingueren en dues ocasions. El matemàtic britànic Alan Turing, de qui enguany celebram el centenari, n´és un.
D´una banda, Turing és un dels pares de la informàtica contemporània. Primer, en un article de matemàtiques de l´any 1936, introduí i estudià des d´un punt de vista formal i teòric dos conceptes, "algoritme" i "màquina programable", que tenen un paper central en les nostres vides. Deu anys més tard, passada la Segona Guerra Mundial, participà en el disseny d´un dels primers ordinadors programables del món i escriví alguns treballs fonamentals sobre ordinadors programables i programació. I poc després, l´any 1950, quan tot just els primers ordinadors acabaven de sortir del forn, plantejà la possibilitat que aquests ordinadors arribassin a pensar i com ho podríem detectar. Avui en dia, amb ordinadors que vencen grans mestres en escacs o que guanyen en concursos de televisió, és difícil dubtar que, aviat, algun d´aquells ordinadors "inventats" per Turing serà capaç d´entendre i processar la informació com ho fem els humans.

D´altra banda, durant la Segona Guerra Mundial posà el seu cervell i els seus coneixements matemàtics al servei de la Intel·ligència britànica. Turing dirigí un dels grups encarregats de desenvolupar eines per desxifrar els missatges codificats alemanys, i en concret els missatges enviats als i des dels submarins alemanys. Aquests submarins tenien assetjada la Gran Bretanya, dedicats a enfonsar els combois d´armes i subministraments i mirant de forçar-la a la rendició per fam. Conèixer els continguts dels missatges relacionats amb els submarins permetia atacar-los o, com a mínim, esquivar-los, i per tant la capacitat de desxifrar aquests missatges va ser clau en la supervivència de la Gran Bretanya. Hi ha historiadors que han estimat que sense el treball de Turing i el grup que dirigí, la guerra s´hauria allargat dos o tres anys. Si tenim en compte que cada any de guerra significà de mitjana uns set milions de morts, podem concloure que Turing, en el seu paper com a matemàtic, salvà milions de vides.
Així doncs, el món deu a Turing els ordinadors i la seva contribució a la victòria sobre els nazis. El reconeixement per aquests fets li arribà cap als anys setanta, quan els ordinadors es convertiren en estris gairebé quotidians i es desclassificaren una sèrie de documents relatius a l´espionatge durant la Segona Guerra Mundial. Per a Turing va ser molt tard. L´any 1952 va ser jutjat i condemnat per pràctiques homosexuals. Esquivà la presó a canvi d´acceptar un tractament d´hormones sexuals femenines, destinat a fer-lo tornar asexual. Aquell tractament li feu créixer els pits i li minvà la capacitat mental. A més, el separaren de qualsevol recerca que tingués relació amb la Seguretat Nacional, hagué de renunciar a la seva fellowship a Cambridge i va ser sotmès a vigilància policial perquè en la seva "promiscuïtat" no posàs en perill cap secret d´estat. Al final, sembla que la situació se li va tornar insuportable i es va suïcidar l´any 1954 menjant-se una poma enverinada amb cianur.

Pare del sordinadors, heroi de guerra, paradigma de la persecució que havien sofert els homosexuals britànics durant els anys cinquanta. La seva llegenda ha estat la inspiració d´obres de teatre, com Rompent el codi, de Hugh Whitemore, o El joc de la imitació, de Ian McEwan, i de novel·les com Enigma, de Robert Harris, en la qual es basa la pel·lícula homònima dirigida per Michael Apted, o L´home que sabia massa, de David Leavitt. En l´ocasió del seu centenari, la Societat Balear de Matemàtiques Xeix i l´Escola Politècnica Superior de la UIB han decidit honorar la seva persona i les seves contribucions en diversos àmbits amb un cicle de conferències al Club DIARIO DE MALLORCA, els darrers dijous de cada mes. No deixeu passar l´ocasió de conèixer el treball d´un dels científics més importants i icònics del segle XX.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!