Mar Pérez: Lluís Pérez Pastisser

Des que el meu germà Lluís va tornar a Mallorca, he treballat amb ell interrompudament. Primer en el café Bella Juanita i després amb l’obertura de la seva pròpia pastisseria, Lluís Pérez Pastisser. Veure aquests anys a en Lluís treballar, em va fer adonar-me de l’importància d’un bon ingredient. El treball que hi ha en l’elaboració d’un croissant et fa apreciar la bona cuina i, en aquest cas, la pastisseria.

En quin moment es troba actualment?

Ara estic en la galeria d’art Kewenig. Porto uns anys aquí. Al principi ho compaginava amb la feina a la pastisseria. Després, em vaig ficar de ple en el món de l’art. Encara que com m’encanta el projecte de Lluís, sempre que puc intento ajudar-lo d’alguna forma. Moltes vegades, ell mateix recorre a l’art per a inspirar-se. (Com les Mones Oskar -Schlemmer- que va elaborar l’any passat). 

Com veus l’exposició constant de xefs i foodies a les xarxes socials?

Si l’exposició és sana, ho veig un acte positiu. Les xarxes socials ben consumides són una bona eina d’informació i comunicació. Després de passar tant de temps en la cuina aquest últim any, s’acaba buscant inspiració en xefs o foodies per innovar i sortir de la possible rutina. Així que quants més millor, no?

Ha viscut la gastronomia una transformació similar a l’explosió de l’art contemporani, fins l’actual període condicionat per la pandèmia?

Sí. I continua. Cada vegada són més les ofertes gastronòmiques a les que podem optar. I els consumidors també son més selectius i amb més coneixement. Apareixen propostes culinàries més avantguardistes, uns altres recorren als clàssics renovats i altres segueixen les tendències de les grans ciutats. I, segons la presentació i la qualitat del producte, tindran més o menys públic. Avui dia, es veu amb altres ulls a un xef. Són més qui volen fer carrera en cuina. L’adaptació ha hagut de ser molt creativa per a poder continuar darrere dels fogons. És impressionant veure com negocis gastronòmics han cercat noves vies per arribar a més públic.