Aquesta au vistosa, originària del NE d’Àfrica (Etiòpia, Sudan, etc.), vestida amb elegància amb el seu plomatge clapejat, de taques blanques damunt un fons negre, té un cert aspecte de coixí que camina. Existeixen, als seus països d’origen, espècies en estat silvestre, però les races domesticades són més carnoses; unes i altres tenen la tendència a ser un poc seques i és per aquest motiu que és millor preparar-les ofegades o amb salsa. Encara que no totes les carnisseries en tenen, se’n troben amb facilitat. Poc abans de l’estiu és quan són millors.

Ingredients:

  • Una faraona trossejada, 4 cebes, dues pastanagues, un pebre vermell, ½ tassó de vi blanc, ½ tassó d’aigua, 250 g de prunes seques, 30 g de pinyons, una grapada d’ametlles torrades, pelades i capolades, un brot de moraduix, 2 alls i mig, llorer, julivert, oli, sal i pebre bo.

 Preparació:

  • Netejarem bé la faraona; en farem 8 tallades i les salpebrarem. A la carnisseria, si ho demanam, la trossejaran al nostre gust.
  • En una cassola –millor si és de terra cuita–, hi posarem un roll d’oli i començarem a sofregir les tallades; les anirem girant fins que comencin a estar daurades per tots els costats.
  • Tallarem les cebes en juliana, les pastanagues en rodanxes fines i el pebre vermell en trinxes finetes.
  • Ficarem aqueSts ingredients vegetals i dos alls dins la cassola, juntament amb les tallades i ho anirem ofegant tot amb un foc molt moderat, almanco 15 o 20 minuts, girant-ho tot adesiara perquè no es cremi ni s’aferri.
  • Quan la ceba comenci a ser cuita, hi agregarem el vi blanc i l’aigua.
  • De seguida que comenci a bullir –sempre lleugerament– hi introduirem les prunes seques, els pinyons i la fulla de llorer.
  • Minuts després hi afegirem un brot de moraduix: és un aroma que combina molt bé i enriqueix la carn de faraona.
  • Quan la carn sigui tendra, minuts abans de llevar la cassola del foc, hi escamparem una picada feta amb l’ametlla, mig all i unes fulles de julivert. La picada espessirà i enriquirà el brou.
  • Un minut després podem llevar la greixonera del foc; la deixarem reposar uns minuts, abans de servir.
  • evem la recepta a Jaume Sansó Llull (Colònia de Sant Pere, 1937-2021), un cuiner experimentat a l’antic Rocamar.