En els anys setanta, es va posar de moda una recepta de rap que emulava la llagosta; fora l’espina central, amb un fil s’anaven fent els nusos semblants als segments del cos del crustaci i es donava color amb pebre bord; tenia una certa semblança. A Portocolom, antigament es preparava la llagosta amb ceba; davant la dificultat del preu i una escassetat creixent, el rap amb ceba va anar guanyant terreny. A finals de l’hivern i començament de la primavera és un bon moment per a consumir aquest peix -que no es troba entre els més assequibles, pel que fa al preu- cada cop més valorat i cotitzat.

Ingredients:

  • Per a 4 persones: rodanxes de rap, 3 cebes blanques, 2 tomàtigues de ramellet, 1 fulla de llorer, 1 copa de conyac, alls, julivert, 3 cullerades d’oli, sal i pebre bo. 

Preparació:

  • Una vegada hem fet net i tallat el rap en rodanxes regulars, d’un dit de gruix aproximadament, les salpebrarem, les passarem lleugerament per farina i les sofregirem dins una greixonera de test amb oli d’oliva. Traurem les tallades tan bon punt estiguin segellades. 
  • Dins el mateix oli (eliminarem les restes sòlides si n’haguessin quedat) hi sofregirem les cebes tallades en juliana fina.
  • Courem la ceba a poc foc i remenant-la adesiara per tal que no es cremi. També hi agregarem una fulla de llorer.
  • Quan la ceba és gairebé cuita del tot, hi afegirem la tomàtiga, pelada i capolada. Ho assaonarem amb sal i pebre bo.
  • Poc després d’introduir la tomàtiga (hi ha d’haver molta més ceba que no tomàtiga) tornarem a posar les tallades de rap dins la greixonera i les donarem dues girades. 
  • De seguida ho flamejarem amb una copa de conyac calent.
  • Quan s’hagi evaporat l’alcohol, hi agregarem una picada fina d’all i julivert i ho deixarem coure a molt poc foc fins que tot sigui ben cuit i confitat, sense que el peix es passi.
  • En principi, el plat no ha de ser brouós en absolut. Si l’hi volguéssim, una mica brouós, abans de la picada hi podríem posar un tassonet de vi blanc o bé un tassonet de brou de peix, però això ja seria més semblant a un aguiat de rap, força diferent del rap amb ceba.
  • La recepta és una aportació d’Antoni Ramon Oliver, de sa Sínia (Palma, 1945-Portocolom, 2010); una persona experta en la cuina marinera.