Las recetas de cocina de Antoni Tugores | Truita de colissos

Dins l’alimentació dels nostres padrins hi havia un gran nombre de plantes silvestres; algunes es menjaven en ensalades; altres, cuites en truites, raoles, bunyolets, bullides, etc. Algunes d’aquestes herbes són de conreu a l’actualitat, com la cama-roja i se n’han afegit de noves –destinades abans només a l’alimentació animal– com l’alfals; però pel camí se n’han perdut moltes o romanen d’una manera residual: els créixens, la xicoira, el cardellet, la vinagrella, la bleda boscana... sense contar les herbes amb funcions medicinals, o de què se’n feien infusions i licors.

Ingredientes:

• Ous, colissos, grells, patata, oli i sal.

Preparació:

• Tallarem patata en rodanxes molt finetes, com si fos per fer tombet.
• Escaldarem els colissos. Netejarem i tallarem els grells, utilitzant la part de la coa que sigui aprofitable.
• Dins una paella amb oli hi courem les patates i al cap de pocs minuts hi afegirem els grells.
• Quan les patates siguin cuites (amb el contacte amb la forqueta es rompen), hi agregarem els colissos, abundants, nets i ben escolats. Ho posarem bé de sal. Al cap de pocs minuts –els colissos han de cruejar una mica– posarem tota la paellada dins un colador per eliminar l’excés d’oli que han pres les verdures.
• Dins un plat fondo hi batrem els ous amb un poc de sal i hi mesclarem les verdures quan hagin degotat i refredat una mica.
• Untarem la paella amb un poc d’oli i courem la truita pels dos costats.
• La recepta pertany a qui fou bon cuiner i bon comunicador, Sion Mascaró Gelabert (Manacor, 1932-2008). La seva padrina també nomenava truita del temps de figues i truita de Son Negre, perquè allà hi tenia un bocí de terra i hi preparava aquesta truita quan anaven a collir figues.
• Dins aquesta cuina pobra (només de recursos, que no de sabor) també preparava una truita d’herbes aromàtiques, amb fonoll, moraduix, julivert i alls; o de cuguls, o de troncs de bleda. I la més curiosa, als mesos de primavera: d’ulls d’esbarzer i de faveres.
• Els colissos tenen dotzenes de denominacions populars: colitxos, campanetes... i derivats de conill: coniell, conillet de marge, conillet de pastor i moltes més. Creixen a les voreres dels camins o dins els camps de conró i floreixen entre març i octubre.