El treball a les rotes era dur, estiu i hivern; els roters necessitaven menjar calent perquè no era suficient el pa a taleca. Hi havia dos tipus de rotes: les terres que havien estat guanyades a la garriga i s’havien començat a conrar, i els trossos de terra que el seu propietari no podia cultivar i que cedia a un conrador, qui havia de pagar una part convinguda de tot el que s’hi collia. El tros era de terra prima, no gaire gros i allunyat de les cases de la possessió. El roter solia tenir el més imprescindible dins la caseta per guisar-se els fideus. Un plat ràpid i fàcil.

Ingredients:

  • Els imprescindibles són: fideus, ceba, tomàtiga, alls, patates i sal.
  • Quan era possible hi afegien dues fulles de col, mongetes, un poc de sobrassada i caragoles que es trobaven mentre es conreava la rota. Substituint l’oli o el saïm es podien utilitzar talladons de xulla.

Preparació:

  • No hi ha una recepta fixa, sinó que cada roter feia els fideus així com podia amb els mitjans que tenia a l’abast.
  • Començarem posant oli o saïm dins una olla per iniciar el sofregit. En alguns casos, per estalviar l’oli i donar més categoria el plat, s’utilitzaven talladons de xulla, que aportaven el greix necessari per fer el sofregit. Hi afegirem un o dos alls estavellats.
  • Hi afegirem la ceba tallada fineta. Pocs minuts després, hi agregarem la tomàtiga de ramellet picada.
  • Quan la salsa del sofregit comença a fer-se, hi afegirem patates tallades fines (s’han de coure aviat) que han de donar cos i espessir el brou. Si en tenguéssim, també hi posarem una o dues fulles de col tendres, tallades molt finetes i un poc de sobrassada. Sovint els roters hi posaven una cotna de camallot.
  • Dues remenades a tot plegat i ja hi podrem abocar l’aigua necessària. Si el roter havia agafat algunes caragoles a la seca, també les hi posava. No serien cuites a l’hora de menjar els fideus, però almenys aportarien el perfum de les herbes per on havien pasturat. Les caragoles s’hi han d’introduir en fred, abans que l’aigua aixequi el bull.
  • Si el roter disposava de mongetes tendres, fet poc habitual, era el moment d’agregar-les.
  • Mitja hora després ja es podien tirar els fideus, corregint de sal i pebre bo.
  • Devem a la recepta a Antònia Tugores Mestre, Roja (Ariany, 1929).