Aquesta ensalada pertany a la cuina pobra de temps enrere, encara que avui el bacallà,–si és de qualitat– no és menjar de gent humil. Les moratòries en la pesca d’aquest peix varen fer que el seu preu es disparàs als anys 90 del segle passat. Els fenicis havien dut el peix salat als pobles de la Mediterrània, però quan els bascos –que pescaven a Terranova molt abans del descobriment d’Amèrica– introduïren el bacallà a la Península, es va imposar de seguida. A l’illa, es va adaptar molt aviat a la nostra cuina, que en gaudeix d’un receptari ric i divers.

Ingredients

250 g de bacallà dessalat, un kg de patates novelles, 1 tros de pebre vermell, 1 pebre verd tendre, 2 tomàtigues mitjanceres d’ensalada, olives negres i verdes, 2 cebetes tendres, 1 brot de julivert, oli verge, vinagre i sal.

Preparació

  • Si utilitzam miques de bacallà, bastarà dessalar-les el dia abans. Si empram un tros de llom de bacallà, l’haurem posat en remull dos dies abans. Li haurem canviat l’aigua tres pics cada dia; millor si el dessalam dins el frigorífic o en un lloc ben fresc.
  • Pelarem les patates i les courem tallades a cantons. Les escolarem de seguida que siguin cuites, abans que es desfacin.
  • Deixarem que les patates es refredin ja que d’aquesta manera absorbiran menys oli.
  • Dins un bol o una enciamera hi posarem les patates i el bacallà sense cap espina.Tot seguit hi agregarem els pebres, verd i vermell, tallats en trossos més aviat petits i sense cap llavor, les tomàtigues trossejades, les cebetes tendres igualment tallades fines i les olives.
  • Abans d’amanir-ho hi tallarem un brotet de julivert.
  • Tot seguit, ho tremparem amb sal (molt en compte si el bacallà encara en té una mica), oli verge i unes gotes de vinagre al gust.
  • Es poden fer moltes variacions a la recepta que proposam. Per exemple, utilitzar pebres torrats trossejats en lloc dels pebres verd i vermell. O enriquir-la amb ous bullits tallats en grells; afegir-hi mongetó bullit trossejat, tàperes, pastanagues, cebetes i altres adobats.
  • El plat es pot fer també, en comptes de bacallà, utilitzant tonyina o altre tipus de peix semblant en conserva. I encara seria molt millor, si disposàssim de popes de deixalles de peix bullit.

Devem la recepta a Cion Mascaró Gelabert (Manacor, 1932-2008).