La gamba, com la llagosta, l’esclata-sang i, en una altra categoria, la llampuga, ha estat un dels aliments mitificats pels mallorquins que la consideraren un luxe durant molt d’anys. Alguns ports mallorquins estaven especialitzats en la pesca de gambes i escamarlans, però aquests mariscs rarament apareixien a les taules més modestes. Amb l’arribada a les grans superfícies de gambes i gambots, aquesta delícia de la mar s’ha «democratitzat» i avui –congelades i sovint capturades a l’altre cap de món– es poden adquirir a preus més raonables que les fresques. Són especialment preuades les del Port de Sóller.

Ingredients:

6 gambes per persona, 4 cebes grosses, 4 alls, 4 tomàtigues de ramellet, ametlles, julivert, oli d’oliva, conyac, llorer, pebre coent, pebre bord i sal.

Preparació:

Sofregirem les gambes, volta i volta, per tal que deixin el seu gust, dins una paella amb dues cullerades d’oli. Les flamejarem amb una copa de conyac, les traurem i les reservarem.Dins el mateix oli (si fes falta n’afegiríem un poc més) començarem a ofegar la ceba tallada en juliana llarga, però fina. Hi afegirem dues fulles de llorer, uns quants alls i un pebre coent. Ho salarem una mica per ajudar la ceba que suï. Quan comenci a estar mig cuita (convé que la ceba es vagi fent a poc foc, girant-la adesiara perquè no es cremi), hi afegirem 4 tomàtigues de ramellet pelades i ben capolades. Seguirem remenant el sofregit. Passats uns 10 minuts, hi afegirem una culleradeta de pebre bord o coent, al gust i immediatament hi abocarem una copa de conyac (brandi o semblant, també serviria el vi ranci) i seguirem sofregint fins que la ceba sigui cuita del tot.Introduirem les gambes, juntament amb el suquet que hagin amollat dins el plat. Ho integrarem tot al llarg de 3 o 4 minuts i ja ho podrem servir.Es pot rematar el plat amb una picada molt fina d’ametlles i julivert.La quantitat de gambes per persona dependrà, com és natural, de la grossària del crustaci.Aquesta recepta, arreplegada per la zona marinera del Llevant i Migjorn, es pot realitzar amb gambots provinents de mars llunyanes, així com amb crancs. De fet, era més corrent el plat de crancs amb ceba, que no de gambes.Poden acompanyar el plat unes patates fregides o un arròs bullit.