El nom aladroc prové -segons el Diccionari Alcover-Moll- de l’àrab al-azráq, «el blau». És un dels peixos més preuats tant a la Mediterrània Occidental com en el Cantàbric i és el més capturat a Catalunya. Si es prepara en salaó pren el nom d’anxova. L’aladroc ja era conservat en salaó pels antics romans que transmeteren la tècnica (juntament amb la del gàrum) a Hispania. L’aladroc és un peix gras, ric en nutrients, saborós i que ofereix moltes possibilitats culinàries: marinats en vinagre o en suc de llimona, fregit, arrebossat, en arrossos, fideus, escabetxat, farcint olives o en una coca. 

Ingredients:

La pasta es pot fer al gust de qui la prepara. Si és tovada, amb 1 ou, ½ tassó de llet, ½ tassó d’aigua, 1 cullerada de saïm, 1 d’oli, llevat premsat com una ametlla i la farina que es begui; la deixarem reposar una hora. 

Sense tovar: un polset de sal, 100 g d’oli, 130 g de cervesa i la farina que es begui (o en aquesta proporció). 

Per al cobriment: 400 g d’aladrocs, 2 porros grans, un manat de cebetes tendres, 6 o 7 alls, un petit manat de bledes o/i espinacs, un manat de julivert, 2 tomàtigues de ramellet, oli, sal, pebre bo i pebre bord.

Preparació:

  • Quan tenguem la pasta estirada damunt la llauna (si la pasta és tovada la deixarem tovar 30/40 minuts per segona vegada), amb la mà l’untarem amb una mica d’oli, pebre bo i pebre bord dolç i coent. 
  • Abans haurem netejat i tallat ben fines totes les verdures, assaonant-les lleugerament amb oli, sal, pebre bo i pebre bord dels dos tipus.
  • Escolarem la verdura sense prémer-la i l’espargirem amb els trossets de tomàtiga mesclats.  
  • Enfornarem la coca.
  • Netejarem els aladrocs, eliminant-los el cap, la butza i l’espina central. Els obrirem sense separar les dues parts.  
  • Als 15 minuts d’haver enfornat la coca, la traurem i hi repartirem per damunt els aladrocs que quasi s’han de tocar. Abans els haurem trempat amb oli, sal, pebre bo i pebre bord.
  • Tornarem introduir la coca dins el forn uns 25/30 minuts més, fins que estigui al seu punt. Si ens hi agrada, podem regar-la amb oli verge.
  • Devem la recepta a Martí Mestre Serra, Cotxer (Sa Pobla, 1937).